Comprar entradas para Una

Una de Giampaolo Samà és un espectacle que forma part del Cicle Llatinoamericà LATITUDS, el cicle de teatre llatinoamericà de proximitat a Barcelona organitzat per On el Cor Batega.

Protagonitzada per Miriam Odorico, Una és una adaptació lliure de la novel·la Uno, ninguno y cien mil de Luigi Pirandelo escrita el 1925.
Una va néixer en plena pandèmia. Es va retransmetre en directe des de la casa de Miriam Odorico i Giampaolo Samá i es va veure el 2022 a la sala de Timbre 4, on s'havia d'haver estrenat des d'un bon principi.

La dramatúrgia de Giampaolo Samà (present a la sala), és una autèntica peça d'orfebreria. El text és extraordinari, increïble, inquietant, reflexiu, d'aquells que atrau i t'atrapa des de principi a fi. Un text poètic i filosòfic, d'aquells que t'obliga a pensar i qüestionar-te quin és l'autèntic jo.

Pel que fa a la interpretació, no hi ha suficients adjectius per descriure la magnífica feina interpretativa que fa l'actriu Miriam Odorico durant tota la representació. Excel·lent, impressionant, brutal, increïble i sublim.
Veure a una sola actriu a escena (tota l'estona seguda a una cadira) interpretant a tots els petsonatges que hi surten a l'obra, la protagonista principal (Angélica), a Hugo (el marit), a Bibí (una gosseta), al matrimoni Marco di Dio i Diamante, al seu pare, a l'Escribà, a Firbo, a Quantorzo, és increïble. És una constant transformació amb la veu, el cos, la mirada. A través d'ella podem sentir el patiment, la bogeria, els seus pensaments, dubtes i reflexions. És una constant metamorfosis escènica.

Una és un unipersonal que planteja la "descomposició de la personalitat" com un camí d'autoconeixement i d'autoreflexió, un viatge mental, un cant a la vida i a la diversitat, un manifest sobre la gran quantitat de personatges que formen el nostre jo; de com ens veiem, com ens veuen i de qui som en realitat.

Qui soc realment? És una pregunta que m'he fet moltes vegades. La vida, el destí, les circumstàncies, les decisions que he pres, les que m'he vist obligada a prendre o que altres han pres per mi; el fet de callar i de fer el que s'espera d'una, el compromís, el no decebre, han fet que sigui qui soc. Però... quantes vegades no hauré volgut fugir lluny per poder saber qui soc en realitat. Poder ser jo.