Comprar entradas para El alcalde de Zalamea

I tot ha estat molt correcte, ben interpretat, el vers ben dit, excel·lent vestuari, l'escenografia potser un pèl exagerada amb els trencaments de parets... I doncs? Potser la directora no ha sabut diferenciar el canvi entre la primera i la segona part, la dialèctica d'esgrima quan Lope de Figueroa i Pedro Crespo es mesuren, al principi, i quan l'alcalde es dol per la pèrdua del seu honor per culpa de la violació de la filla. Tot i així ha estat un bon espectacle que el públic del Lliure ha aplaudit abatament.

Crítica completa » http://bit.ly/1QsWh9k

Vint-i-quatre intèrprets, entre actors i músics, ens han presentat aquesta obra mestra del Segle d’Or espanyol i de la dramatúrgia universal de tots els temps. La Compañía Nacional de Teatro Clásico sota la direcció de Helena Pimenta.

Carmelo Gómez és un magnífic Alcalde de Zalamea, amb una dicció molt clara i una forma de parlar en vers que no carrega, Joaquín Notario és també un esplèndid Lope de Figueroa amb qui Pedro Crespo estableix un debat dialèctic entre jurament i jurament. També ens ha agradat molt Nuria Gallardo, la filla que ens ha semblat molt convincent en el seu paper.

Estem parlant d’un text escrit en el segle XVII i no podem deixar de pensar que els temes que tracta són també actuals: violència de gènere, abús de poder, diferència de classes,… i amb un domini del llenguatge excepcional. Magníficament adaptat per Alvaro Tato que l’ha adaptat a una hora i mitja de durada sense perdre cap matis. Ens fa arribar el vers de forma fluida i clara de tal manera que a vegades ens oblidem que el que estem escoltant està escrit en vers.

Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gFz