Comprar entradas para Dolça Sodoma meva

Sodoma va ser destruïda per la immoralitat sexual dels seus habitants, i per ser antinatural i contrària a la llei de Déu. Quan ens parlen de Sodoma ens la descriuen com la ciutat del pecat, un lloc on hi vivien les dones més boniques i sensuals del món. Segons la llegenda, el comportament dels habitants de les ciutats de Sodoma i Gomorra era pecaminós, de llibertinatge, violacions, assassinats i luxúria.

“Dolça Sodoma meva” és una obra escrita al 2009 pel dramaturg i escriptor francès Laurent Gaudé.

Plou. Una estàtua de sal amaga sota seu a l’última noia de Sodoma. Va ser enterrada viva. No s'ha mogut durant segles. La sal està enganxada a la seva pell, dins les seves venes. L’aire és immòbil, espès, feixuc. L’aigua de la pluja fa que mica en mica s’entrevegi el seu rostre a través de la sal que la cobreix. La pluja lentament desfà la sal i la fa reviure. Comença a moure’s de manera sinuosa, sensual. Respira. De cop comença a parlar, recorda de la seva estimada ciutat natal: Sodoma, una ciutat saquejada i destruïda, amagada sota muntanyes de sal per l'odi dels homes, i marcada per sempre el segell de la infàmia. Durant tot aquest temps ha esperat el moment de venjança : retornar per seduir, si més no, amb molta més força.

Sota la magnífica direcció de Sergi Marí i Montse González Parera, una exuberant Enka Alonso. No tinc prou adjectius per descriure la magnífica interpretació que realitza aquesta actriu durant tota la representació. Elegant, sensual, sòbria, hipnòtica, seductora, venjativa, dolça,...

El text és simplement perfecte, sensacional, d’aquells que t’enganxa des del primer minut. Un conte en forma de monòleg que ens fa reflexionar sobre les ideies extremistes de les religions.

La posada en escena és genial, ressalta el vermell de les parets amb blanc de la tela que cobreix la noia i que s’allarga pel terra imitant els regalims que deixa la sal al fondre. La llum que il·lumina la tela és d’un to rosat i verdós, dibuixant al seu damunt les betes de la sal humida. La intensitat de la llum serà la que marcarà el procés de dissolució de la sal, aconseguint que les transparències siguin cada cop més evidents.

Gran tarda de TEATRE !!!

Màxima puntuació.

Imprescindible!!!!

Doncs aneu a la Seca Espai Brossa a veure Dolça Sodoma Meva i ho teniu garantit perquè Enka Alonso us captivarà. Aquesta noia ha tingut el valor d'enfrontar-se a un monòleg d'aquells de pit i collons, perquè no és fàcil, és complicat i al principi no saps que està passant, però a mida que es desencadena la tempesta, comença a ploure, la pluja desfà la sal i descobrim a la dona que va ser convertida en estàtua, ens explicarà el que va passar i... perdrem el control i quedarem absolutament seduïts; les dones ja ho tenen això. Un text magnífic, ben dirigit i interpretat amb excel·lència. Encara hi sou a temps.

Crítica completa » http://bit.ly/2gc9o1h

Un pedestal, una figura immòbil coberta amb una roba blanca ... una figura de sal .... és l'última i única supervivent de Sodoma.

Un murmuri, unes paraules com robotitzades sense vida i el soroll de les gotes de pluja que cauen … l’estàtua pren vida.

Un testimoni que desmenteix la història oficial de la destrucció de Sodoma.

En aquest text de Laurent Gaudé, l'estàtua torna a la vida i ens explica la seva versió de la destrucció de la seva ciutat i la del seu poble. Han passat molts anys ....

Una reflexió sobre una ciutat que era feliç i vivia la seva vida sense fer mal a ningú, una comunitat que va ser destruïda com a càstig diví. A la fi, una reflexió sobre els extremismes religiosos.

“Sodome, ma douce” va ser publicada per primera vegada en 2010 en francès, una reelaboració i una visió personal de la història de la dona de Lot. Intenta donar una altra visió de la història, la versió de Sodoma. El seu autor, Laurent Gaudé va néixer a París l’any 1972 i és un escriptor format en Lletres modernes a la Sorbona i estudis teatrals a París.

Una proposta que ens ha agradat molt, per la poesia del moviment i la il·luminació.

La interpretació de l'actriu Enka Alonso, a la que havíem vist treballar a "La importància de ser Frank" al teatre Akademia la temporada passada, ens ha captivat. Ens ha sabut transmetre l'emoció de la tornada a la vida d'una dona que havia perdut tota esperança i ens ha parlat de la seva  angoixa en veure com la malaltia matava a tots els seus éssers estimats i amagada, veure la destrucció d'una ciutat que estimava. Enterrada en vida només podia veure passar el temps i esperar.

Si desitgeu llegir l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ