Comprar entradas para Anna

Durant la nit de Sant Joan, l’Anna, una nena tancada en unes golfes rep la visita de la Noia del Mirall que li proposa jugar al joc de “les coses amagades”. Podria semblar un punt de partida infantil, fins i tot màgic. Però que les aparences no ens enganyin. Sota aquesta premissa aparentment fantasiosa i innocent es desplegarà tot allò fosc que ha estat durant anys sepultat a la memòria.

Sobre l'escenari trobem una nena, un mirall, dos personatges, una història i dos relats que es converteixen en un. També una gran pregunta: què és veritat i que és mentida? A Anna ho veurem clar: tot depèn dels punts de vista i dels fets que cadascú hagit volgut subratllar o oblidar. I és que al final, encara resultarà cert que recordem allò que volem recordar. I que ho fem, a més, a la nostra manera.

Marc Torrecillas ha aconseguit travar tant amb la paraula – endevinalles, jocs – com amb la direcció – balls, miralls, vestuari infantil, música– una atmosfera onírica que oscil·la entre la delicadesa i l’angoixa. Gemma Deusedas i Anna Carreño seran les actrius protagonistes d'interpretar – i amb matrícula – aquesta obra de dol que incorpora la tensió de thriller piscològic i on tota la informació es dossifica al lector de manera precisa i res s'ha deixat a l'atzar. Ni tan sols el títol de l'obra: Anna, un nom capicua, per parlar de les dualitats i contradiccions que tots portem dins. Tan endins que, de vegades, ni tan sols podem reconèixer-nos-hi.

... Perquè qualsevol cosa seria un avançament, i per això a Barcelona ja tenim al Bob Espòiler. Sí puc dir que només d'entrar a l'Àtic 22 ens submergim en unes golfes plenes de roba estesa i això ja ens situa una pila d'anys enrere, i allà hi trobem una noia que va plegant la que ja està eixuta. El seu vestit també ens transporta cap als anys cinquanta, i de sobte es veu reflectida davant un mirall, i la noia del mirall en surt i comencen a parlar com dues adolescents que es van coneixent, descobrint-se l'una a l'altra i juguen al vell joc d'endevinar alguna cosa amagada a les golfes: jo pregunto i tu només pots respondre sí o no i no s'hi val a rendir-se. I així anem descobrint coses que van passar, o potser no, o que alguna es va imaginar, o potser les dues... Puc dir que és que és una peça molt treballada on van aflorant velles històries, com si anéssim traient capes de la ceba del subconscient.

Ann Perelló i Lucia Torres han estat molt bé en els seus paper dirigides pel propi Marc Torrecillas, l'autor. Callo perquè encara se m'escaparien coses que val més no desvetllar.

 

 

 

 

Crítica completa »    http://bit.ly/2AyuWhl