Una festa en tota regla

I per fi arriba la tercera part de la trilogia catalano-argentina que ha aconseguit arrancar moltes rialles en el Grec d’enguany. No podia ser d’altra manera que reunint a les dues famílies que van protagonitzar, respectivament, Silvia i La paella dels dijous. Aquest cop es troben tots –com una família normal i disfuncional alhora- en el pati d’una casa que les mares han llogat a Zahara de los Atunes. Entre parets blanques i geranis florits, les dues caps de família pretenen que els fills es coneguin i congeniïn. Ja es veu venir, de lluny, que no serà fàcil…

La comicitat de Rovira vs Rodríguez es basa sobretot en els tòpics de les dues cultures: l’independentisme, la suposada gasiveria dels catalans, la psicologia argentina, Messi i el futbol en general, etc. A vegades es força la màquina perquè hi entri tot, i cap al final potser es precipita cap a un desenllaç no del tot versemblant; això sí, molt divertit. I és que qui es pot resistir a veure la desimboltura final d’un sòmines com en Guifré (Jordi Andújar) o la baralla monumental per saber qui és més obert de mires.

Un altre cop, igual que ja passava en les dues primeres parts, les interpretacions tornen a ser decisives. La naturalitat de Lide Uranga –una actriu que sempre cau de peu, sigui quin sigui el repte-, la bonhomia que sempre expressa Lluïsa Castell i la comicitat de la resta fan que el retrobament constitueixi una festa en tota regla. Una boníssima manera d’acabar la temporada teatral.