Li falta gruix

No és la primera vegada que Jordi Prat i Coll ens parla d’Evita. Aquí ho fa a través de tres personatges que com a mínim estan un pèl sonats per la devoció a la dona de Perón. L’obra podria ser divertida, però pel meu gust li falta gruix i la trama s’ha anat lligant espicossant una mica d’aquí i una mica d’allà. Fins i tot una copla ens hi han posat. Els intèrprets ho fan molt bé, però…

Com em va dir una néta meva de 21 anys que em va acompanyar “però, la història d’aquesta pava, avui a qui l’interessa?”

Crítica completa » https://bit.ly/2KV9poz