Quan se’n sap, se’n sap

I això és el que passa a La Seca amb Novecento, el monòleg que Baricco va escriure l’any 94, una fantasia sobre un nadó abandonat en un vaixell de línia entre Europa i Amèrica, que creixerà en el barco i mai posarà els peus a terra ferma, però no tot és fantasia. Es parla de l’emigració de principis de segle XX i principalment d’una amistat i una admiració, tot en boca del trompetista del Virginia, el transatlàntic que fa la línia per l’Atlàntic. Genoveva Pellicer com a directora, Pep Jové com a actor i Paco Azorín com a escenògraf i il·luminador, han fet una filigrana, puntes de coixí i cal felicitar-los per la excel·lència. Bravo. Penso que estem davant d’un premi Butaca de la propera edició.