Converses amb la mare

Mi madre en bragas escrita per Raquel Loscos i dirigida per Lali Álvarez serveix per a apropar-nos amb valentia als corrents ocults de les relacions familiars i trobar llum travessant la foscor. Un espectacle interpretat per l’actriu Anna Tamayo i la seva mare Rosa Escalera, a més amb Alba Rubió Pons posant de forma genial la banda sonora en directe en tota l’obra.

És una obra que vol fer un homenatge a la seva mare Rosa, però també un homenatge que Rosa fa a la seva filla Anna. En definitiva un homenatge a les nostres mares que m’ha fet riure, passar-ho bé i a més tenir la llagrimeta a punt de sortir, però sense caure en sentimentalismes.

Aquells moments que sentim “t’assembles més a la teva mare” i que moltes vegades pensem que és un terme negatiu. Aquí veiem que no és així. Una obra totalment feminista, sense caure en l’extrem que podria semblar i qüestionar a moltes persones.

No és una obra que entre en conflicte entre la relació de mare i filla, amb una part feministe. És una proposta amb dos punts, l’amor que una filla té cap a la seva mare, i com la mare estima a la seva filla. Sense disertacions, sense models de culpa o manipulació. És una obra fresca i molt actual.

Si les interpretacions són molt fresques, no puc negar que els diàlegs són molt més divertits i reals.

Una obra amb la qual surts del teatre i ja voldries trucar a la teva mare per dir com et sents, l’amor de mare que moltes vegades oblidem. Una obra molt recomanable, però que queden pocs dies per anar a veure-la. No tinc cap dubte que us agradarà. El públic ha/hem aplaudit amb ganes, i no ha estat per respecte a les actrius, s’ho mereixen amb molt escreix per la seva actuació.

Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç