Una encarnació delirant d’una víctima de la Revolució Francesa

Una proposta programada dins del cicle “Dones en escena” que ha organitzat la Versus Teatre i que ha estat format per quatre espectacles protagonitzats per dones, peces uni-personals de llenguatges i temàtiques ben diferents, on la visió femenina és el factor comú. “Historia de una reventada argentina” que vàrem veure aquest febrer, “Auténtica”, “Lampedusa Beach” i “María Antonieta”.

MARÍA ANTONIETA amb dramatúrgia d’Analía Puentes i Camilo Zaffora és una peça creada dins del cicle de formació de Laboratorio Teatro, un espai de creació que a nosaltres ens té literalment “el cor robat”. Està dirigida per Jessica Walker i interpretada per l’actriu Analía Puentes.

Una encarnació delirant d’un personatge víctima de la Revolució Francesa, quinzena i penúltima filla de l’emperador austríac Francisco I i de l’emperadriu Maria Teresa, va ser casada amb 14 anys amb l’hereu al tron de França. Un matrimoni polític destinat a unir els Borbons i els Habsburg, les dues famílies més antigues de la monarquia europea.

L’obra ens presenta a una María Antonieta esbojarrada que viu a Versalles una apassionada aventura amb el comte Von Fersen, davant de la fredor del seu marit. La mort del rei de França, el seu sogre, l’obliga a assolir un paper de reina que no vol. Es va guanyar gradualment l’antipatia del poble, que l’acusava de malbaratadora i promíscua i d’influir al seu marit en pro dels interessos austríacs.

La monarquia va ser abolida el 21 de setembre de 1792 i la família reial empresonada. Nou mesos després de l’execució del seu marit, Maria Antonieta va ser jutjada, condemnada per traïció i guillotinada el 16 d’octubre de 1793.

El que hem vist és, clarament, un treball en la línia experimental del Laboratori Escola de Jessica Walker, i abans d’entrar a la sala ja escoltem la música característica d’aquell espai. Una feina actoral d’una gran entrega i on Analía Puentes passa per les diferents facetes del personatge: la reina, l’amant, l’estrangera, la malbaratadora, la mare, la filla, l’actriu, la dona, la inadaptada, l’esposa, l’adolescent, la condemnada.

Però també hem de dir que ens ha desconcertat força la interpretació en la primera part del monòleg que hem trobat exagerada i amb una veu, potser, massa impostada. A mesura que avançava la proposta l’assumpció del paper més dramàtic del personatge ha beneficiat la interpretació de l’actriu, i ens ha mostrat la seva vena dramàtica.

Un llit, cortinatges vermells, i anells, molts anells que amb el collar, donen fe de l’opulència en la que vivia Maria Antonieta en la seva època a Versalles. Un llit que es transforma en patíbul i que ens mostra el pas del luxe a la privació, del triomf social a la mort d’una dona lliure que va viure una vida tràgica en una època turbulenta de la història.

Potser esperàvem que la proposta ens entusiasmés, com acostumen a fer-ho els espectacles de Jessica Walker, i és potser que la decepció ha estat més gran. Malgrat tot hem de reconèixer l’esforç interpretatiu d’aquesta jove actriu.

Per veure la ressenya original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ