Un gran tribut a l’amistat
El títol ja ens ho diu tot: L’amic retrobat. Ens trobem davant La història de dos amics narrada trenta anys després d’haver-la deixat. I entremig, una gran guerra i el que tots ja coneixem. Precisament, els orígens d’aquesta guerra són el que acaben contaminant una amistat d’escola entre un jueu (Quim Àvila) i un alemany (Max Grosse Majench). Com mantenir una relació intacta, al marge del que afecta als teus propis veïns i a tota la ciutat?
El text és ja un clàssic contemporani escrit per Fred Uhlman, alemany d’origen jueu, i traduït per Dolors Udina, un referent a casa nostra de la traducció anglosexona. Si bé sobre l’escenari es vol ser fidedigne a l’essència del text original, tant l’adaptació de Josep Maria Miró com de Joan Arqué ofereixen variacions interessants i encertades: la introducció d’un tercer personatge (Jordi Martínez, que transportarà la història en el temps) i elements escènics com cançons o material audiovisual que dinamitzaran l’obra. Aquests elements, a més, donaran una petita treva a la paraula, que és, juntament amb l’amistat i la guerra, la gran protagonista d’un espectacle tant senzill com solvent.
Segurament, quan hi ha profunditat no calen gaires pretensions.