Somiant Shakespeare

El somni d’una nit d’estiu transcorre en una Atenes mítico-fantàstica (símbol inequívoc de l’ordre racional) que serà abandonada pels personatges proncipals per anar a raure a un bosc on els instints, la irracionalitat i l’anarquia podran desenvolupar-se lliurement.

Àlex Rigola s’endú l’acció al Nova York dels anys 60, concretament a la Silver Factory (centre d’art, més o menys) que Andy Warhol va concebre com un lloc al marge. Al marge de l’ordre establert, de les convencions i de la moral rígida de la societat americana. Si el bosc de Puck i Oberon té la capacitat (o la màgia) d’albergar els somnis i el món del subconscient, i la Factory warholiana va ser l’epicentre de l’explosió artística i moral de la nostra modernitat, té tot el sentit que les aventures amoroses d’Hèrmia, Lisandre, Helena i Demetri hi trobin el context necessari per posar en evidència el caràcter reversible de les relacions amoroses.

La posada en escena de Factory (Somni d’una nit d’estiu) atrapa l’essència de la comèdia de Shakespeare: l’intent infructuós de la societat per encarcerar els instints eròtics. Al món del subconscient, de les festes salvatges i de la desinhibició, dona curs a la preeminència del desig, a l’experimentació i la satisfacció de l’impuls amorós fins les últimes conseqüències. La subversió del muntatge de Rigola va més enllà encara: les dues parelles protagonistes són sexagenaris i septuagenaris que s’han negat a ser exclosos, per la societat, de l’experiència amorosa.

Els qui aneu al Heartbreak Hotel us hi trobareu també unes interpretacions meravelloses, amb aquell to que és la quinta essència del teatre rigolià, les dosis equilibrades de comèdia i drama i una sensibilitat exquisida per a evocar les subtileses de les relacions amoroses avui i fa quatre-cents anys.