A mi sempre m’han agradat els raros
Éreu dels “raros” de l’institut? Doncs no ho dubteu i aneu a veure aquesta obra. L’Enric Cambray aconsegueix en noranta minuts transportar-nos a aquella època de canvis i inseguretats per revisitar-la amb un somriure. Els seus protagonistes, tres nois “raros” que volen fer una actuació memorable a la festa de final de curs de l’institut, són divertits, entranyables i maldestres. Com nosaltres, com qualsevol. I per això no pots evitar estimar-los des del primer moment. Els fans de Manel trobaran encara més motius per a l’alegria, els que (com jo) no ho siguin, podran riure, gaudir i oblidar-se de tot durant una bona estona.