Un cos sense vida, però amb molta ànima

El primer que tinc en ment al pensar en Don Juan, és el fet de ser una d’aquelles obres que surts encantat per el que has vist.

La màgia per l’escenografia i el lloc de llum perfectament lligat amb la perfecció en que Miquel Gallardo aconsegueix donar vida a tots els personatges. Poques vegades he pogut veure com una titella ofereix una actuació i t’oblides del titellaire. A més, en aquest cas, Miquel dóna vida a la titella a la vegada que actua. Un doble esforç !!

Avui a més he tingut la sort de poder assistir a una xerrada amb l’artista i amb la noticia que gràcies a l’èxit que té aquesta proposta han pogut prorrogar fins el 14 de febrer.

Si ja vaig quedar encantatamb l’Avar que va realitzar al Teatre de l’Aurora i al Hamlet, amb aquest Don Juan encara em trec el barret, tot i que…

Per cert.. teniu temps fins el proper 14 de febrer