Aquel aire infinito

Tragèdies d’avui en dia

Carles Armengol Gili
Una opinión de Carles Armengol Gili
08/11/2013

El text de Lluïsa Cunillé, guanyador en el seu moment del Premi Nacional de Literatura Dramàtica, actualitza personatges i situacions de les tragèdies clàssiques amb una delicadesa i una intel·ligència que només els grans autors saben transmetre als seus textos. Aquí tenim a Ulisses, un estranger perdut enmig d’un món que no para de créixer (es parla de construccions, de gratacels, d’autovies)… però que està absolutament destruït per dins. I tenim també a quatre dones que anirà trobant pel camí, unes dones que porten gravats a foc els estigmes de la tragedia: Electra, Fedra, Medea i Antígona.

El text de Cunillé no és pas fàcil de pair, i la direcció de Paco Zarzoso opta per una immobilitat que pot arribar a angoixar. Si a això hi sumem un escenari buit, un vestuari de negre rigorós i una absència absoluta d’elements que ens podrien despistar, podem assegurar que el muntatge aposta per la paraula, pel magnífic text i els seus múltiples significats. Però aposta també pels intèrprets, sobretot per la força i l’expressivitat d’una increïble Lola López, que li toca bregar ni menys ni menys que amb les quatre heroïnes clàssiques.

¿Ya estás registrado?
Entrar con email
¿Todavía no te has registrado? Crear una cuenta gratis