Comprar entradas para Els Pirates Teatre: Somni d'una nit d'estiu

El Sueño de una Noche de Verano tiene una especie de imán mágico para los amantes del Teatro, tanto para aquellos que se dedican a ello como para aquellos que van al teatro a disfrutarlo. Parece inevitable encontrarse con alguna compañía o alguna producción con este título en algún u otro lugar. Y por eso siempre se agradecen versiones del clásico que nos expliquen cosas diferentes y, sobre todo, de maneras diferentes.

En la versión que nos ofrecen Els Pirates Teatre nos encontramos con tres mundos, los tres muy alocados: el de Teseo e Hipólita con los demás enamorados que corren y viven una serie de dramáticas peripecias; el de una compañía de actores pasados de vueltas que representarán una muy especial versión de Romeo y Julieta; y el del mundo mágico de los seres que habitan el bosque, Puck entre tantos. En estos mundos entrelazados la compañía ha sabido encontrar buenas dosis de humor.

Las actrices y los actores representan varios personajes en cada una de estas historias, y saben exprimir las situaciones que estos personajes les ofrecen, creando momentos realmente cómicos: desde la presentación de los actores de la compañía y pasando por el asno y las hadas; la pelea de los enamorados y una genial interpretación de Puck; hasta llegar a la representación de Romeo y Julieta, teatro dentro del teatro, con las atónitas caras de Teseo e Hipólita en proscenio. Interpretaciones y ritmo frenético hacen que el público entre de lleno en la historia y se sumerja en ella.

Y todo acompañado de música, de la cual el elenco es el responsable: cantando, tocando instrumentos en directo y siempre acompañando la acción sin que nos resulte pesada o repetitiva.

En definitiva, una muy buena adaptación de El Sueño de una Noche de Verano de Shakespeare que huye de los tópicos a la hora de representar este clásico.

Cony de Pirates... Han agafat el Somni de Shakespeare i l'han girat com la bossa d'un calamar, i a sobre els ha quedat un menú gourmet, per a gent de paladar fi. L'escenografia (quasi inexistent), el vestuari, el moviment escènic, les cançons i, molt important, la conya fina, ha estat servida en mantells de fil, coberts de plata i la porcellana dels diumenges. Set intèrprets en estat de gràcia no ens han donat treva, movent-se amunt i avall, cantant, assumint més d'un paper... Em trec el barrret per la filigrana i per demostrar que Shakespeare es pot fer de moltes maneres, sempre que es faci bé.

 

 

 

Crítica completa » http://bit.ly/2s7ToG0

La jove companyia ens mostra una diferent versió del "Somni d'una nit d'estiu" que estic convençut que abans ningú no haurà vist mai. La proposta d'Adrià Aubert abandona qualsevol instint sexista i dóna pas a la gran complexitat de canviar de sexe a un dels personatges clau. Acompanyats de moments musicals molt ben harmoniats, els 7 actors connecten amb l'espectador des del minut 0 amb les coreografies dels follets del bosc, el toc humorístic que no pot faltar en cap text de Shakespeare i els encreuaments en una dimensió paral·lela a la del "Somni"; en la qual la companyia representarà "Romeu i Julieta" (un gran conegut de La Seca). Aquests joves pirates acaben de capturar l'encant d'un públic que està convidat a beure el licor que transporta a "El Somni".

Los Pirates teatre ya se sumaron a esta corriente con su versión de Nit de reis, y ahora vuelven a las comedias shakesperianas con un sueño que ya de por si tiene altas dosis de absurdo. La dramaturgia del también director Adrià Aubert y de la también actriz Ariadna Pastor se acoge a esta fiesta con forma de fábula y se la trae al presente con un punto de acidez y sarcasmo, con especial lucidez en las tramas secundarias.

Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/somni-duna-nit-destiu/

Junto con La tempestad, esta es una de mis obras shakesperianes preferidas, quizás por la libertad con la que fue escrita, por los toques de fantasía o por la habilidosa mezcla de ficción y realidad. Las lecturas y las capas de contenido de esta comedia aparentemente banal son muchas y variadas, del mismo modo que según cómo se mire puede parecer que sean dos o tres obras diferentes. Lo más difícil es hacer que las tramas encajen y que los tonos, tan diferentes entre si, no se den de bofetadas. Es por este motivo que en muchas ocasiones los montajes de la obra se decantan más hacia un lado o hacia el otro. La propuesta de Els Pirates elige sobre todo el aspecto festivo, la parodia metateatral y la comicidad más desbordada, junto con una estética que mezcla cabaret y teatro del absurdo. No es una mala opción, a pesar de que a ratos resulta incompleta; carente de la magia que el Sueño siempre ha tenido… y siempre tendría que continuar teniendo.

Lo que no se puede negar es que esta versión festiva ideada por Adrià Aubert seduce al público desde el principio. La manera de enlazar las escenas y de simplificar algunos momentos más farragosos acaban para convencer. También tenemos que añadir los brillantes números musicales y, sobre todo, las magníficas interpretaciones de todos los componentes del grupo. Un reparto acertadísimo que hace de la pieza una de las citas obligadas ahora mismo a los teatros barceloneses.

Diguem-ho a boca de canó: Adrià Aubert i Els Pirates han llegit bé Somni d'una nit d'estiu, i han decidit enfasitzar-ne l'allò més lúdic i més extrapolable al segle XXI, això és la caricaturització (en el millor dels sentits) d'una sèrie de conductes associades a la passió. Gelos, obsessions, comportaments neuròtics, distorsions de la voluntat, pèrdua temporal dels sentits...

L'improbable, en aquest cas, el creuament afectiu entre món sobrenatural i l'humà, esdevé còmic, esdevé graciós, i sí!, que bé que senta anar de festa al teatre, anar-hi per enamorar-se del primer que passa, per a celebrar que estem junts gaudint amb la història que ens explica un altre, i que d'aquesta història en som protagonistes potencials, i que som tan ridículs o divertits o simples o indesxifrables com Helena, Hèrmia, Laura Aubert, Lisandre, Laura Pau...

I per si tot això fos poc, als que ens enamorem sovint del teatre, o al teatre, ens regalen una giragonsa metateatrera en què els estrambòtics integrants de la companyia teatral que actua a les noces de Teseu i Hipòlita recorden molt sospitosament alguna companyia barcelonina actual de la que algun dels actors del repartiment n'ha format part: l'autoparòdia com a exercici necessari de posar-se en dubte un mateix, encara que sigui mitjançant la reducció a l'absurd.

Les actrius i els actors d'El somni duen a terme una celebració per a la qual semblen haver estat dissenyats per defecte. Laura Aubert és una mena de creuament diabòlic entre Mary Santpere (no em digueu que no ho havíeu pensat), i Rosa Maria Sardà que arramba amb tot, que domina el tempo i ens fa anar per on vol quam vol. Ricard Farré, tocat per la vareta màgica que atorga el do de fer-nos riure, que tan poca gent té i que tants s'ho pensen que el tenen.

 

Doncs sí, a La Seca aquests dies hi ha festa, la festa del teatre, aquelles festes en les que acabes enamoran-te del primer que passa, i si tens sort, i concedeixes a Puck les teves mans, potser, fins i tot, del teatre!

 

 

 

 

 

Muchos elementos son los que hacen de Sueño de una noche de verano una de las obras más especiales de William Shakespeare: la magia, su lectura psicológica, los divertidos líos amorosos o su simbolismo sexual, entre otros. En este caso, Pirates Teatre ha optado por potenciar la parte más festiva de la historia consiguiendo un fantástico entretenimiento acompañado, como se ha hecho otras veces, con música en directo. El resultado es una fresquísima propuesta, ingeniosa, simpática y con un ritmo envidiable que nos recuerda aquello de que Shakespeare, cuando se hace bien, resulta muy comercial. Además, el espectáculo contiene algunos cambios de sexo de algunos personajes muy interesantes que consiguen modernizar la pieza y hacerla más plural y diversa. Quizás su único problema es que, debido a su afán por resultar atractiva, algunos pasajes del texto más emotivos o reflexivos pierden un poco de profundidad y no acaban de llegar al espectador. En cualquier caso, el montaje es todo un festival de energía y gracia donde las partes dedicadas al grupo de actores (probablemente, las más adaptadas) logran momentos magníficos que, además, son los que reúnen las carcajadas más grandes.

I jo si fos vosaltres no me la perdria. La versió d'Els Pirates del Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare captura a les mil meravelles el to festiu i desenfadat de l'original i ens regala un espectacle que, més que teatre, és una festa en tots els sentits.

Amb gran intel·ligència, encara més sentit de l'humor i un ritme vertiginós, el repartiment canvia constantment de vestit i de personatge per donar vida a tota la constel·lació que habita el bosc, des de les fades, fins els còmics (que esdevenen la millor sorpresa de la nit, que no us penso desvelar). Un grup d'actors i actrius d'autèntic luxe, amb una complicitat que no veureu gaire sovint.

Si mai algú us ha dit que el teatre o Shakespeare són avorrits, porteu-lo a veure això, si no canvia d'idea us torno els diners ;-)

Més informació a Somnis de teatre

 

El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare es converteix, a mans de la companyia Els Pirates Teatre, en una poderosa font d’imaginació. És divertida, àgil i esbojarrada. La companyia ens proposa una versió més lliure i contemporània del somni més apassionant, canalla, absurd i inquietant que va tenir Shakespeare.

És una espècie de conte festiu que enllaça el món fantàstic amb el món real. Paral·lelament a aquest argument hi ha una altra història purament teatral, en la que els protagonistes són un grup d'actors que estan assajant l'obra de teatre de Romeu i Julieta que han de representar en les noces del Duc d’Atenes i Hipòlita. Teatre dins el teatre.

Hi ha molts moments divertits i enginyosos, com el del casament entre Romeu i Julieta, les coreografies dels follets, o la caracterització d’en Ricard Farré fent d’ase.

És difícil destacar només un actor. Realment estan tots entregats al cent per cent durant tota la representació. Els mateixos actors canten, toquen instruments i ballen, i es desdoblen en més d’un personatge. Els canvis de vestuari són ràpids i continus.

El somni d’una nit d’estiu ens parla d’emocions i sentiments contradictoris, de desitjos, dels diferents tipus d’amor i relacions, de la societat i de la família.

Us la recomano.

El somni d'una nit d'estiu d'Els Pirates Teatre dura gairebé una hora i tres quarts. Ningú ho diria. Passa volant. És fresca, divertida i molt (molt) esbojarrada. El seu director, Adrià Aubert, explica que l'ha concebut com una festa i de ben segur que ho ha aconseguit. L'adaptació a quatre mans amb Ariadna Pastor està feta a mida de la companyia i es nota; potencia els seus punts forts i n'accentua la comicitat. El món fantàstic que permet crear l'obra de Shakespeare a través del bosc es converteix aquí en un món amb un punt esperpèntic -però deliciós- gràcies, entre altres, a unes estupendes 'fades sincronitzades'.

La paròdia del mateix món teatral (l'obra està plena de teatre dins el teatre) aporta alguns dels moments més brillants. Potser perquè ells, com passa la companyia de l'obra, tampoc reben la subvenció quan toca o han d'assajar al magatzem de llegums d'algun parent. De fet, la complicitat i generositat dels Pirates es percep a cada escena. Van alhora i llueixen tots i cadascun dels actors, que es desdoblen -i es canvien en segons- en diferents personatges. Cal fer, però, una menció especial al tàndem format per Ricard Farré i Àlvar Triay. Tardarem a oblidar el seu delirant Romeu i Julieta. A Twitter ja en demanen un spin-off.

La música en directe i un excel·lent figurinisme de Maria Albadalejo acaben de vestir una proposta a la qual, si alguna cosa li manca, és una il·luminació més acurada en alguna de les escenes que ajudi a compensar la poca escenografia. Amb la meitat dels recursos d'aquell fallit Somni de Joan Ollé al TNC haurien fet meravelles.