Comprar entradas para L'Albada

RECORDAR EL PATIMENT DE LA POSGUERRA I LA REALITAT IMPREGNADA D’UN FRANQUISME CORRUPTE I MALIGNE, FINS I TOT EN LA SUPOSADA BONDAT DE LES MONGES!!! UNA HISTÒRIA MOLT EMOTIVA DES DE L’ESPECTADOR EN VEURE COM DESPERTAR LES VERITATS DEL PASSAT COMPORTEN SENTIMENTS DE DOLOR I ANGOIXA EN EL PRESENT, DONCS COM ES DIU A L’OBRA, LA MEMÒRIA FA MÉS MAL QUE EL SILENCI.

La Història que sembla que sigui antiga, però Da poc que va succedi.

El tema. Hi hauriem de pensar mes tots.
I tenir els actors tan a la vora.

Representació de molta intensitat i qualitat

Bon guió. Interpretació desigual. Alguns actors no se sentia que deien o no s’entenia el que deien. Estava a primera fila. La trama, interessant, però molt difícil de seguir.

Un treball espectacular de tots els actors i actrius. La localització espectacular. A mi em va agradar moltíssim l’obra. En ocasions vaig perdre una mica el fil, sobretot en moments de cridòria i d’aldarulls a l’escenari. Però és clar… jo tinc un TDH com una casa i l’obra era llarga i densa. La part que toca els nens robats em va arribar a l’ànima per motius personals, i em va fer saltar alguna llagrimeta. La resta… també plena d’emocions i sobretot ràbia. M’agrada quan el teatre o els llibres em desperten reaccions i aquesta obra n’ha despertat un munt. Hi vaig anar amb dos alemanys i un americà que han après català i també els va agradar molt, tot i que per a ells va ser una mica massa llarga. Un orgull poder assistir a aquestes representacions a casa nostra. (un apunt, seria bo que l’exterior del teatre estigués en millors condicions, la brutícia i les persones dormint-hi just a la porta, amb pixats i deixalles… no hauría de ser així aquest indret)

Com actuen,com s’explica el argument,cal dir que la protagonista àuria de projectar una mica mes la veu.

Bones interpretacions i posta en escena. Un tema que no deixa indiferent i fa repensar la nostra historia personal i col.lectiva.
En moments puntuals no s’entenien algunes converses.

Ha estat un espectacle colpidor que atreu l’atenció tota l’estona gràcies a la fantàstica interpretació dels actors. L’escenificació també està molt ben feta. Sobretot cap al final, també té un cert caire de “Thriller” que et fa intentar entendre la història tant complicada. El resum final de l’Alba molt emotiu i ben interpretat.

El tema és important però crec que la mateixa ambició d’en Jaume Viñas la llastra, desplegant un munt de personatges que generen una trama potser amb massa camins i un focus que es difumina i recupera a sotragades. El mònoleg final de Clara Mir es quasi recorda les explicacions finals dels “whodunnits” clàssics i l’obra no ho vol ser. Un intent de Mouawad no del tot aconseguit. Però cal agrair tractar aquests enormes silencis de la nostra memòria.

..

Impressionant treball i posada en escena d’un text bell i colpidor

Obra muy extensa, amarga, reivindicativa, nacionalista. No he vivido muy bien la agresividad de los diálogos. Hay que serenarse un poco. Muy buen trabajo de los actores, como siempre, puesta en escena amena. ¿Eran necesarias más de tres horas?

Tot en general
Jo vaig coneixe una persona que quand va començar la guerra estava fent la mili a la banda republicana i tenia un germa a Andalucia. Durant la guerra no sabia si davant seu disparava a un estrany o el propi germa

Quand va sortir el NODO i el Biscoter es un record d’aquells temps aixi con tota la obra

el monòleg final fet per Alba, que ens fa entendre moltes coses del nostre passat, que ignorava, va ser molt emotiu,

TOT, els actors-personatges i el muntatge de l’obra es espectacular coordinar els temps, l’historia, els fets, les parets de la Biblioteca també son protagonistes. Imperdible de la temporada

Molt academicista i massa casualitats entrellaçades. La complexitat d’escenes i temps, destacable. Massa llarga pel que vol dir, estones farragoses. Bo en exaltar les persones grans.

Important relat de memòria històrica amb destacada interpretació dels diferents personatges per part dels actors i actrius. El seu dinamisme manté l’expectador totalment entregat.

L obra m ha encantat, recuperar la memoria, la historia recent de la nostra Gent m emociona i m ajuda. MOLTES FELICITATS A TOTS I TOTES

L’obra és fantàstica, et fa pensar i reflexionar sobre la nostra història. En algun moment ens vam quedar sense visió per la bandera ( el lateral no és una bona opció). Alguns moments de l’obra són molt durs, cal anar-hi preparat. Com sempre, tot el que he vist a La Perla, és genial

Impresionante, de lo mejor que he visto en teatro, toda una oda a la memoria histórica imprescindible y necesaria!! Moltes gràcies per tot l’esforç realitzat i Felicitats per aquesta tasca tan important!!

És una obra que t’enganxa des del primer minut: és emotiva, preciosa i amb aquella màgia tan pròpia de Broggi que et deixa clavada a la cadira. La història sobre la memòria i els silencis està explicada amb una sensibilitat brutal. Surts remoguda, pensant i amb la sensació d’haver vist teatre del bo. Molt recomanable !

Me ha gustado la trama gestionada y entrelazada entre republicanos y el bando sublevado. La mezcla de idiomas e ideologías. Los jóvenes y los mayores. El recuerdo…traiciones, amor, odio, perdón…un poco larga, eso sí. En otras circunstancias podría ser un gran culebrón. Emotiva.

L’Albada es un rompecabezas generacional donde descubriremos las vidas, hazañas y errores de varias familias. Familias atrapadas en la vorágine de la guerra, la posguerra, la transición y finalmente la euforia de los Juegos Olímpicos’92.
Un cruce de caminos que se revela contra el silencio y el olvido.
Oriol Broggi dirige con mano firme esta obra de Jaume Viñas. Una historia que personalmente me ha cautivado pero que también me ha recordado, salvando las distancias, a “Incendies” de Mowawad.
Una estructura muy parecida que funciona sin dudar debido al tema que nos ocupa.
Un elenco de actores y actrices excepcionales que interpretan varios papeles y que a pesar de no ser grandes nombres dejan un sabor de boca maravilloso.
El montaje también estupendo, con una iluminación perfecta y una escenografía cambiante. La Biblioteca era el lugar ideal para esta obra.
Enhorabuena!

L’obra podria durar perfectament 2 hores. Hi ha un excés de repeticions innecessàries i una sèrie d’escenes que es podrien retallar. Hi ha, també, escenes gratuïtes, que semblen més destinades a buscar alguna cosa teatral que no pas a la necessitat interna de la història.

Crec que La Perla ha volgut fer un “copiar y pegar” de Tots Ocells a l’espanyola. Que el nucli sigui, de nou, les falses paternitats i maternitats és un dejà vu excessiu.

Per altra part, el clixé dels republicans com a bons ja cansa. Perquè un percentatge foça alt de la població que havia recolzat la República va acabar aplaudint l’entrada de Franco a moltes ciutats de Catalunya pels excessos comesos, dels que no s’han parla.

Una romantizació inncessària, a l’any 2026.

Se m’ha fet molt llarga, pesada… i el monòleg final, insuportable. Es podria retallar el 75%. M’ha semblat pitjor que una missa, i això que no duren més d’una hora…