Comprar entradas para Festival NunOff 2019

Un excelent per la MÀGIA AMB HUMOR
MÀGIA. de Arnau Cazes

He de començar reconeixent que no coneixia de res aquest festival i que la sorpresa ha estat molt agradable: l’espai, la cura en l’elecció dels grups que hi participen i la peça inicial creada expressament per inaugurar l’onzena edició m’han semblat dignes d’anar-hi. Què m’hi vaig trobar? La combinació ideal d’espectacles per a tots els públics. L’ambient es respirava familiar i ple de músics gaudint d’una vetllada ben interessant i variada (tal com ja es veu en el comentari de l’espectador anterior). Només em queda per dir que és llàstima que marxi de vacances però l’any que ve comptaran, segur, amb la nostra presència. Bon festival! (alternatiu al Grec i de talent emergent, cosa que s’agraeix).

No sé si té massa sentit fer aquí una ressenya d’un festival que té com un dels incentius oferir cada dia tres espectacles diferents i per tant l’experiència pot variar molt segons les funcions que escolliu. En tot cas, volia deixar constància de les que vam gaudir dilluns, un còctel ben variat! De primer plat, una performance de dansa contemporània de la companyia NunArt que va omplir de poesia visual (especialment als duos) l’espai de la capella, tot i el nivell desigual d’alguns ballarins, amb una dramatúrgia sobre la necessitat de l’amor prou encertada. De segon, el veritable plat fort (com demostraren els rabiosos aplaudiments del públic): el joveníssim quintet de street dance, dansa hip-hop, claqué i mil estils més LA BANDA STREET GROOVE, que va electritzar literalment a tot el públic amb una contundent demostració de mestria en totes les vessants del seu difícil art de carrer, sovint menystingut per la crítica de dansa més “seriosa”, que el considera menor potser perquè no deu ser fàcil trobar grups d’un nivell tan professional com aquest. Ritme trepidant, canvis constants d’estils musical i de ball, humor a dojo, un fil argumental encertat, tècnica superba, coordinació immillorable, excitants números de percussió amb tot el cos (especialment mans i peus) i fins i tot claqué actualitzat amb un toc modern i urbà, a més d’un missatge final de reivindicació de les danses urbanes i del carrer, que en el cas de grups com aquest mereixerien “sortir del ghetto” i fins i tot girar per teatres de tot el país amb una merescuda estabilitat i reconeixement del públic general. Ens vam quedar amb ganes de molt més, i dels 50 minuts del seu espectacle no en va sobrar ni un segon! Com a tercer i últim plat del menú del primer dia, el cantautor de Solsona EDUARD GENER ens va fer un tast del seu tercer CD, amb un estil proper al blues-jazz i lluint una molt bona tècnica al piano, ple de swing. Potser la veu no és el seu punt més fort, però en tot cas sí va demostrar personalitat, unes lletres amb molt humor, i sobre tot una cultura musical i influències àmplies i variades, com prova un dels temes (no recordo el títol) que ens va descobrir sonoritats inesperades i llunyanes en el tango. Felicitats a la organització del NunOff per descobrir-nos aquests nous talents veritablement emergents!