Comprar entradas para El crèdit

Indubtable que hi ha dos actors genials sobre l’escenari. I resultat d’això són unes interpretacions impecables; dos homes parlant cara a cara i tantejant-se constantment.
Cal anar mentalitzat: vas a veure una obra basada en bancs i crítica econòmica! La sorpresa és quan descobreixes quina és la moneda de canvi amb la que sorgeix el procés. Moneda, que pretén ser l’única font no tangible per diners però, que històricament es tracta com a material bescanviable sense més. Cau en el tòpic.

Genial, estupenda, sense alts i baixos, riure assegurat i dos actors fantàstics dels que no es pot esperar menys. 100% recomanable, una de les millors obres de teatre que he vist en anys

Fantàstic!!
Un director d’oficina (Bosch) que es deu haver marcat moltes catxes en el seu currículum per arribar on ha arribat…posa de manifest la prostitució del sistema bancari que ens ha dut on estem avui! Un client (Boixaderes) que amb l’ús de la paraula, tant com a aval bancari com a medi de negociació crea els embolics necessaris per fer una molt bona comèdia i el més important, sortir-se’n amb la seva…. Afegint-hi correccions lingüístiques a paraules que tots hem fet servir algun dia, veient-nos-hi reflectits… A cada correcció riallada general!
Cal dir que fins que t’habitues a l’escenari rotatiu on actuen aquests cracks tens una sensació de mini-mareig permanent. Passats aquests primers 5 minuts, a riure s’ha dit!

L’autor, el director i els actors fantastics, nomes els seus noms ja em van engrescar per anar a veure l’obra; i si a aixo hi afegim el titol, cap motiu per no anar-hi. A mi personalment, que soc de l’ofici que es representra a l’obra, el primer que em va agradar, ningu si había atrevit fins ara a fer-ho, es que a més de questionar el sistema financer, es questiona tambe al client, que amb les seves amenaces vol obtenir si o si el que ell desitja, sense preocupar-li el mal que por arribar a fer; fins ara el dolent sempre era l’empleat de banca, crec que “el credit” ens pot ajudar a reflexionar si tot es valid per aconseguir el que un vol; a partir d’aqui, contiuem criticant el sistema. Una bona estona de riure, sense deixar de reflexionar amb el que la gent estem disposats a fer per aconseguir els nostres proposits, i amb com es desmonta tot un mon individual, quan un mateix deixa de controlar-lo.

Fantàstic text i fantàstica interpretació de Boixaderas i Bosch. Molt recomanable!

És i serà un gran èxit indiscutiblement. Jordi Galceran sap molt bé quins són els temes punyents en el dia a dia de la (falsa) classe mitjana, els utilitza intel.ligentment per acomodar-los al teatre costumista executat a la perfecció gràcies també a la bona direcció de Sergi Belbel. Ens carreguem els bancs i caixes en converses de cafè però a l’hora de la veritat no gosem ni a posar en dubte el bon funcionament d’un sistema capitalista que cada dia cau més avall. A més, la gent necessita la comèdia per viure -això també ho sap molt bé l’autor- i “et voilà” la clau de l’èxit: ajuntar actualitat punyent amb comèdia lleugera. Els dos actors fan un treball impressionant, potser un pèl massa gestual Jordi Bosch, i el pragmatisme de Jordi Boixaderas és comèdia pura.

Tanto el autor, como la dirección y el reparto de esta obra ya aseguran que no vas a arrepentirte de gastarte el dinero en comprar la entrada para ver esta obra.
Personalmente creo que va a ser una de las mejores comedias de la temporada. El público reía a mandibula batiente durante la hora y media que dura la obra.
La locura que se desprende de esa sucursal bancaria y de ese señor que exige un crédito como sea crea situaciones hilarantes en la que es dificil no soltar una carcajada por lo inverosimil de las situaciones.
Los actores están soberbios!! Aunque tengo que reconocer que es un poquitín desagradable ver a Jordi Bosch escupir saliva por litros cada vez que abre la boca. Lo siento pero era demasiado!!