Comprar entradas para El Cadell

Brutal ..!!

Una Bernarda Alba a la catalana. impressionant el treball dels actors. Espectacular, la manera gens convencional, en que el director en s’explica la història de tres generacions, i del nostre país en definitiva.

Molt bon treball dels actors però en la direcció em faltava poder distinguir millor els personatges. M’agrada l’estil minimalista que té l’obra.
Vull destacar la feina de la senyora Mercè Arànega sense menysprear a ningú.

Una obra absolutament espectacular. La premissa d’explicar la història a través dels ulls d’una casa pairal aporta una originalitat sorprenent. Amb aquesta peça, Joan Maria Miró es consolida com un autèntic mestre. De la mateixa manera, l’elecció del repartiment i el disseny dels personatges resulten tan innovadors com inèdits.

L’obra i els actors excelents pero la comoditat dels seients 0.
El teatre Nacional de Catalunya es mereix quelcom millor.

El muntatge i l’ interpretació
Problemes de so a la primera fila del amfiteatre i molt incòmode per un obra tant llarga

Tota l gestió fàcil i ràpida. Informacio al teatre molt be, personal molt profesional i l’obra, una meravella

M’ha agradat molt el treball dels actors. No m’ha agradat gens el català que s’usa ple de barbarismes que fan mal a l’oīda.

El monólogo

Ahir vaig anar al TNC per veure aquesta obra escrita i dirigida per Josep Maria Miró. Ens situa en un àmbit rural d’un poble qualsevol per relatar-nos un cas molt freqüent com és la figura de L´hereu i narrar-nos la història de totes les generacions d´una família i veure quin era el seu plantejament de vida, en què l´home era l´autoritat, qui aportava els diners i qui exercia la força, i les dones quedaven relegades per a tot, encara que en la realitat eren les que mantenien viva la família i la Masia. La primera escena és un monòleg de Marc Tarrida que ens parla com la mateixa CASA PAIRAL i conforme avança es posa en el paper dels tres hereus que ha tingut la casa en una ostentació masculinitat, i a partir d’aquí comencen a sortir a escena les dones, tietes, filles, germanes i nebodes. totes elles silenciades i sotmeses a la mare. He de dir que en moments em semblava estar veient La casa de Bernarda Alba, tot i que Lorca posava noms Poncia, Adela, Martirio….. i Miró mots La Recollida, La Fura, La tieta………. Una posada en escena tenebrosa, impactant i amb una magnífica il·lu minació. Molt encertada la composició musical de Xavier Albertí enregistrada per la Cobla Ciutat de Girona. Immillorable la interpretació de les sis actrius i 2 actors (bé un fa de dona, La Incerta) encara que considero just dir que Mercè Arànega una vegada més fa un treball magistral. Molt densa i en moments difícil de seguir però vaja que cal veure’l tot i que 15 minuts de retallada no li aniria malament