Comprar entradas para Desig

Desig fue escrita por Josep Maria Benet i Jornet en el año 1989.

Fue estrenada bajo la dirección de Sergi Belbel en 1991 de la que dijo que es “Una función de una perversidad y una sabiduría sólo dignas de una mano maestra”. Contó con Angels Poch, Imma Colomer, Josep M Pou y Lluís Soler. Ya hace treinta años de aquella puesta en escena y la obra continúa siendo tan actual como entonces porqué son reflexiones íntimas y el tema, de alguna manera, eterno.

En esta ocasión Silvia Munt cuenta con un reparto de lujo con Laura Conejero, Carles Martínez, Raimon Molins y Anna Sahun.

Es un texto de culto, críptico y oscuro. Es un rompecabezas de las emociones que mantiene el interés durante toda la obra. Benet i Jornet era un artista presentando los sentimientos más profundos sin hablar claro, con un lenguaje corporal sugerente pero con medias palabras, con frases inacabadas. No desvela cual es el deseo ni porque se niega a salir a la luz ni porque es tan doloroso. Tiene la habilidad de desviar la atención hacia un misterio alejado del deseo oculto y nos hace creer que es el nudo del problema.

Suavizado por un saxo, piano y percusión y el espacio sonoro de Jordi Bonet y Judit Farrés, la música inicial nos va llevando a un laberinto de sombras e insatisfacciones. La protagonista, la gran Laura Conejero toma consciencia de la incapacidad de afrontar su pasado y de resolver con dificultades su presente.

Anna Sahun es el personaje más contenido pero también más enigmático y misterioso. Es un texto difícil de entender por las contradicciones y los miedos de los personajes que no se atreven a enfrentarse a su pasado para conocer la verdad. El marido, Carles Martínez participa con frases breves y cortantes al mantenimiento del misterio y Raimon Molins es la magnífica interpretación del desconcierto.

Con un revelador y elegante vídeo de Dani Lacasa, proyectado en el suelo, finaliza una obra intimista más de Benet i Jornet.

Benet i Jornet va escriure “Desig” al 1989, es va estrenar al Teatre Romea al 1991, i es va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett dins el cicle El teatre de Josep Maria Miró al 2018

Es tracta d’un text arriscat, desconcertant i a priori poc transparent. Un text inquietant i misteriós que en un principi no acabes d’entendre el que ens vol dir, però que alhora posseeix aquella capacitat de captar la teva atenció fins al final.

Es tracta d’una història plena d’enigmes i desitjos ocults, enganys i veritats ocultes sense aparentment trama argumental.

La tranquil·litat d’un lloc solitari, allunyat del no res, farà ressorgir aquells records i desitjos que s’havien intentat mantenir ocults, per finalment acceptar el que veritablement som i el que realment desitgem.

Què és real? Què és mental?

Silvia Munt directora d’aquest muntatge, ha reconvertit la sala Gran del TNC, creant una posada en escena a dues bandes per tal de mantenir una atmosfera més íntima i propera entre el públic i els personatges.

La original escenografia d’Enric Planes i la il.luminació de Carlos Marquerie complementen la posada en escena.

Construït a base de diàlegs, monòlegs i soliloquis, anem descobrint els sentiments dels quatre personatges que protagonitzen aquesta història: un matrimoni (Carles Martínez i Laura Conejero) i dos personatges amb qui la dona hi estableix una estranya relació (Anna Sahun i Raimon Molins).

La por, la inseguretat, la insatisfacció, la dependència, la repressió i la gelosia són temes que travessen pel text.

Tot i la dificultat entenedora d’aquest text, és brutal el que amaga al seu darrera. Un text valent, arriscat, significatiu i reivindicatiu davant les aparences, les pors, les repressions i els veritables desitjos.

Sempre s'ha dit que Desig és una mena de text fundacional dins de la dramatúrgia catalana, primer perquè va suposar un punt i a part dins de l'escriptura de Benet i Jornet i segon perquè va influenciar a diversos autors, com ara Sergi Belbel o Josep Maria Miró, entre d'altres. És un text opac, amb poques concessions cap a l'espectador, i amb una claríssima influència de Pinter... o fins i tot de Sanchis Sinisterra. Un text en el que destaca sobretot l'ús del llenguatge, i també de tota una sèrie de recursos formals que l'autor utilitza per parlar-nos a la vegada, i en el mateix nivell, de present i passat... de realitat i ficció. Desig transita pel misteri -sobretot el de les paraules- i també per terrenys onírics que revelen les intencions més amagades dels personatges.

El principal problema de Desig, trenta anys després de la seva estrena, és que els temes que ocultava dins de la seva complexa dramatúrgia ja s'han explicat de mil i una maneres, a vegades amb més contundència i quasi sempre amb molta més claredat. Sílvia Munt ha estat respectuosa amb el text i crec que ha sabut captar l'alè que l'obra respira, però també penso que l'explicitació del final no li juga a favor i fa un subratllat excessiu que potser sobra. També hi ha un certa intensitat a les interpretacions -sobretot en el cas de Laura Conejero- que igual es podria rebaixar en alguns passatges. Amb tot, crec que Raimon Molins fa una brillant interpretació i aconsegueix donar matisos a un personatge enigmàtic, motor indispensable de tota la història.

S'ha parlat molt també de la reestructuració de la Sala Gran del TNC, que ha desmuntat una part de la platea i ha posat públic en els dos cantons de l'escenari. Aquest intent d'acostar al públic i fer una representació més íntima potser s'hagués pogut solucionar -molt més fàcilment- portant el muntatge a la Sala Petita o a Tallers. De totes formes, entenc la voluntat de voler donar a aquest text la importància que mereixia. Benet i Jornet, i sobretot aquest Desig, mereixien aparèixer algun dia a la sala principal del teatre...