Comprar entradas para Desencuentros

Dos desconeguts es troben. Es troben perquè han quedat. Una escena senzilla, amb un ritme tranquil que ràpidament dona pas a una transició rítmica, coreogràfica i animada per partir a una altra cosa totalment diferent. Comença una muntanya russa trepidant de múltiples personatges, temps passats i temps presents, espais diversos,...en comú? La relació entre dos persones.

Amb un escenari pràcticament buit viatgem, gràcies al treball físic de les intèrprets ( Anabel Riquelme i Jesús Luis Jimenez) a un estiu al poble, amb el cinema, el riu, les passejades en bici,... a una discoteca, a una oficina, entrem a cases particulars, bars, supermercat...I si sumem la multiplicitat de personatges diferents que encarnen, molt ben treballats, al final de la partida hem assitit com a un buffet lliure de possibles (des)encuentros entre persones on hi ha tantes opcions que alguna trobarem que esn enxaixe perfectament amb nosaltres, altres que no ens diguen res, altres que ens poden sorprendre, ,...de relacions entre persones n’existeixen quasi tantes com persones i aquí hi ha una mostra prou extensa ( potser un pèl massa).

A destacar, com ja he avançat el treball de cos. No perden el ritme ni un moment, les transicions estan vives i també formen part de l’espectacle, cada moviment i desplaçament està medit i és net. Molt cuidat tot el treball físic i d’espai. I, tot i així, sense perdre el joc.

Obra senzilla i entretinguda, agradable de veure, amb espai per a rises, per a sentir-se indetificada, per entrar en les vides d’altres que ni ens imaginàvem,...i per gaudir, deixant-se portar per la cascada de propostes encadenades des de principi a final.

Gràcies a totes les persones relacionades en l’àmbit de la cultura per seguir endavant i als qui ho gaudeixen, per seguir apostant per fer-ho! Defensem #culturasegura!

Después de unos meses muy complicados para todo el mundo en general y para la cultura en particular, ha sido un regalazo poder iniciar la temporada de teatro con [Des] encuentros, una obra dirigida por Alejandra Jiménez-Gascón a quien siempre recordaremos por “Blanca desvelada”, obra que vimos varias veces y repetiremos cuando tengamos ocasión.

Aun siendo una obra totalmente diferente, [Des]encuentros, lleva el sello de Alejandra con sus cambios temporales, sus matices, su especial sensibilidad al llevar un texto a escena.

[Des]encuentros es una obra fresca, divertida y a la vez triste y reflexiva. Son desencuentros pero también encuentros y re-encuentros. Son parejas que se encuentran, reencuentran, buscan o se separan. Se presentan situaciones cada una de la cuales podría ser una obra completa pero la dejan abierta o la cierran con finales inesperados. Los cambios de escena se suceden con mucha agilidad con pequeñas modificaciones en el vestuario y un tiempo perfectamente milimetrado. La música acompañante es absolutamente necesaria durante los cambios y es más que adecuada.

Las parejas son Anabel Riquelme y Jesús Luis Jiménez y representan a 8 personajes cada uno. Entre ellos se establece una relación, un vínculo que hace muy creíble cada una de las situaciones. Especialmente sorprendente es la capacidad que tienen ambos para imitar acentos y registros diversos que dan personalidad al personaje y favorece su identificación. Escenas absolutamente hilarantes se alternan con otras surrealistas, dramáticas, tristes o emotivas. Una variedad de sentimientos y de afrontar situaciones que nos han transportado a mundos muy diversos.

Altamente recomendable.

Una obra d’Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez amb la direcció d’Alejandra Jiménez-Cascón.

Una proposta amb dos anys de vida, que va començar a partir de la improvisació, i en la que es van escriure més d’una vintena d’històries, que serien reescrites o descartades fins a determinar la selecció que ara forma l’obra.

Anabel Riquelme, a la que vam conèixer en el festival Píndoles d'enguany (la proposta "Vete a aprender Àfrica"), i Jesús Luis Jimènez, en són els autors i protagonistes de totes aquestes històries agrupades amb el títol de (DES)ENCUENTROS. A partir de tres històries que conformen l'argument global, s'inclouen petites històries que donen consistència i homogeneïtat al conjunt.

A la direcció d’Alejandra Jiménez Cascón se sumen les col·laboracions de Franco Maestrini i Montse Bonet en el treball corporal.

Anabel Riquelme i Jesús Luis Jimènez, interpreten 8 personatges en escenes d'edats i generacions diferents i en alguns casos fent salts en el temps, històries de parelles on afloren temes com la timidesa, la por a enamorar-se, la gelosia, el feminisme exacerbat, les trobades derivades de les aplicacions de contactes, la incomunicació, el masclisme,  ....

Una acurada posada en escena on els actors estan recolzats per la il·luminació i la música que ajuden a les transicions entre escenes i al canvi de vestuari. La magnífica gestualitat i  canvi de registre dels dos actors són fonamentals per poder "veure" a escena totes i cada una de les parelles representades. Parelles que es fan o es desfan, evolucions temporals d’algunes de les parelles o breus apunts d’altres.

Una proposta que s'allunya força de la programació que ens té acostumada aquesta sala, però que ens ha atrapat des del minut zero, ja que amb humor i amb força realisme ens ha fet reviure moltes situacions que hem viscut al llarg de la nostra vida o que hem sentit properes. En resum: una proposta molt fresca i divertida, dotada d'una gran naturalitat i versemblança.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Admito que fui a [Des]encuentros por el nombre de Alejandra Jiménez-Cascón en la dirección, intérprete que nos tiene obnubilados con Blanca desvelada y de quien he podido ver también su faceta descacharrante. Y se nota su mano. Y me alegro de no haberme perdido esta propuesta, fresca, muy divertida, real, bien interpretada, sin aparentes pretensiones aunque toque de lleno un tema eterno. Una agradable sorpresa.

Con la naturalidad por bandera se suceden historias de parejas, de encuentros y desencuentros -así, sin corchetes, que éstos no se pronuncian-. Parejas de todo tipo, que ni llegan a serlo, que se rompen, que se encuentran, algunas breves y algunas las vemos evolucionar… todo un catálogo de eso tan difícil de intentar que dos sean uno. Y si hay parejas, hablamos de sentimientos, y los tenemos a mansalva: rabia, humor, ternura infinita, vergüenza propia, el enamoramiento, los celos, la independencia, el miedo a mostrarse, las ganas de hacerlo, la complicidad…así que en más de un momento te ves y sonríes.

Y ríes mucho. El humor está muy, muy presente, con momentos de auténticas y prolongadas carcajadas, que es probablemente lo que más recordamos al salir. También hay un poquito de drama, en la historia de una relación con hombre abusador que me revolvió el estómago como pocas veces. Por auténtica, por saber que, por desgracia, tenía poco de ficción. Y sin necesidad de mostrar violencia física. Y al minuto, otra historia esta bañada en humor. Mérito de Anabel Riquelme y Jesús Luis Jiménez, creadores de la dramaturgia e intérpretes de todos los personajes, que – uno diría que se nota la mano de la directora-, se muestran espontáneos y naturales a rabiar, cuando uno supone que con tantos personajes en algunos se sentirán más cómodos que en otros.

Lo menos mejor: las transiciones entre escenas podrían ser algo más dinámicas y favorecer así la continua inmersión de los espectadores en los diferentes universos. Aunque lo bueno es que esos momentos incluyen canciones de lo más oportunas con joyas como el Vivir así es morir de amor del nunca suficientemente alabado Camilo, o Enamorada de Pedrina y Rio.

Lo mejor: al ser un conjunto formado por diversas historias, algunas más redondas que otras, muy diferentes (otro mérito) entre ellas, si con alguna no acabas de conectar, tienes la sorpresa de la siguiente.

Tornem de nou a la Badabaloc, una sala que em sembla que poca gent coneix i que a vegades ens dóna bones sorpreses, com aquest [DES]Encuentros. Ens trobem amb una obra fresca que engresca força a la gent. Aquest ha estat un petit tast que han realitzat durant dos dies de gener i que tornarà de nou d’ací a poc temps.

3 històries centrals entrellaçades i un parell d’escenes curtes que m’ha agradat força en el seu conjunt. Els actors estan genials i si fan una mica de rodatge i poleixen un parell de coses segur que flipareu amb aquesta obra.

[DES]Encuentros, és una obra d’Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez amb la direcció d’Alejandra Jiménez-Cascón, coneguda dramaturga i intèrpret per una de les obres més aplaudides que hem pogut veure per Barcelona i comarques “Blanca Desvelada“.

[Des]encuentros és la creació de més d’un any i mig. Una obra que neix de la improvisació i es nota per la seva frescor. A partir de 3 històries que conformen l’argument global, s’inclouen petites històries que donen part de la frescor d’aquest muntatge.

Ens trobem amb diferents escenes on l’edat, els amics, les generacions, les relacions, l’amor ens mostren a vegades la incomunicació que estem patint. Aquestes escenes, algunes molt millor que altres fan que el ritme sigui ràpid.

Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez donen vida a diferents personatges que amb petits canvis de vestuari ens situarem en diferents escenaris i amb salts temporals. Tot i ser el primer dia, s’ha de dir que alguns canvis (de vestuari i de situació) sembla que han quedat una mica llargs, però sense ser un pes o inconvenient amb el seu conjunt.

Quan torni de nou a la Badabaloc, us recomano que no us la perdeu. És una obra fresca per desconnectar una bona estona i passar-ho bé. Que no tot han de ser drames com la mateixa vida.

Si voleu veure la resta de la opiniói, la teniu a l'enllaç

Doncs si ja és agradable tornar al teatre després de les inclemències víriques que ens han assolat i ens assolen, encara ho és més si qui t’acull és la Badabadoc, i encara més si l’Alejandra Jiménez ha ficat mà en l’espectacle que vas a veure, i encara més si la tens a la teva disposició després de la funció per a xerrar amb ella una estoneta.

Desencuentros és una història, o unes quantes històries, que es pregunta què no acabem de fer bé quan ens relacionem que fa que tan sovint no ens entenguem i que, malgrat els esforços i les bones intencions, no ens en sortim. De vegades la incomunicació, o les interferències en la comunicació, d’altres, la poca habilitat o, fins i tot, l’ansietat provocada per les ganes d’agradar entorpeixen l’èxit de la relació.

El muntatge és vibrant i enjogassat, amb transicions entre escena i escena que remeten a quelcom divertit i inevitable, a un conflicte atàvic que les mateixes ganes de resoldre’l en dificulten la solució. Les cançons escollides no enfasitzen, per sort, els temes triats, sinó que col·laboren a crear relat i descriure els personatges.

Les interpretacions són equilibrades tot i moure’s perillosament del còmic a l’allò més dramàtic. Caminen per la corda fluixa i se’n surten amb nota. Tant Anabel Riquelme com Jesús Luis Jiménez hi posen molt de la seva part i no es queden curts a l’hora d’aportar la seva experiència al personatge, la qual cosa imbueix l’espectacle d’una dosi d’honestedat que permet l’espectador saltar-se totes les distàncies que ens imposas la vida els últims mesos.

Aneu-hi!

Parejas que se encuentran por una aplicación de móvil, parejas que viven el primer amor, parejas que no se respetan… y otras que no se entienden. Todo esto entra dentro de Desencuentros, un collage de pequeñas escenas, no siempre en continuidad ni con una resolución clara. Más bien estamos ante pequeños ejercicios teatrales sobre la pareja que, poco a poco, van conformando un todo homogéneo, aunque solo sea por su temática. Creo que con una dramaturgia más trabajada y ambiciosa la obra mejoraría, pero no se puede negar tampoco la simpatía que desprende ni las risas que provoca. En parte, gracias al trabajo de sus actores (Anabel Riquelme y Jesús Luis Jiménez), que a pesar de no estar cómodos en todos los roles (llegan a interpretar un montón de personajes cada uno) sí que juegan fuerte con la espontaneidad y la frescura de unas interpretaciones que intentan huir de vicios y estereotipos. Suponemos que también ha tenido que ver la dirección de la actriz y profesora Alejandra Jiménez-Gascón, una actriz que nos fascina cada vez que vuelve a su Blanca Desvelada y que ha hecho de la naturalidad interpretativa una auténtica bandera. Una buena oportunidad, pues, para ver actores que defienden bien, que se pelean con sus roles, que luchan con los mil cambios de vestuario (totalmente innecesarios) y los tiempos muertos que tan poco ayudan al trabajo interpretativo. Actores de raza que afrontan cada proyecto, por pequeño que sea, con la misma ilusión… Y esto se nota.