Mira i no ignoris

Testimoni, biografia, denúncia, teatre documental…
Una ficció basada en fets reals que parla de qüestions tan universals com la la memòria, la responsabilitat individual, la culpa, el silenci, els vincles familiars i les zones grises de la condició humana.
Un text formidable.
Un text dur, valent, intel·ligent, colpidor. Segons la pròpia autora un text que es mou en l’àmbit de l’anomenada “posmemoria”.
Una obra que remou i ens obliga a mirar allò que moltes vegades preferim ignorar.
Un muntatge que combina thriller escènic i teatre documental.
Contradiccions, silencis, por, ressentiment, culpabilitat, responsabilitat.

Tot parteix a partir de la història de Verónica Estay Stange (filla de represaliats de la dictadura xilena, que van ser detinguts i torturats l’any 1976 i neboda del torturador Miguel Estay, alies El Fanta, considerat el gran traïdor de la història de Xile), protagonista real de la història en què està inspirat l’espectacle.

Una ficció amb una base documental de més de dos anys d’investigació, entrevistes a les protagonistes reals de la història, testimonis, vídeos i material d’arxiu.

No miris, amb dramatúrgia de Cultura i conflicte, és dirigida per Joan Arqué.
Pep Cruz, Marta Marco, Gemma Martínez i Erol Ileri són els actors que interpreten als protagonistes d’aquesta història.
No cal dir que fan una feina increïble.

Per acabar, us recomano la lectura de La resaca de la memòria de Verónica Estay Stange, un relat íntim i assagístic que explora el pes de l’herència del trauma. El podeu comprar al mateix teatre.