Un dol poc reconegut

La última noche con mi hermanoés una obra basada en fets reals escrita pel dramaturg i director teatral navarrès Alfredo Sanzol.

La història neix d’una conversa del dramaturg amb una amiga seva, la Ruth, una noia que va perdre al seu germà a causa d’un càncer.
Abans d’escriure l’obra, Sanzol va fer un exhaustiu treball d’investigació.

Perdre un germà o germana és un dels dols de què menys se’n parla, i un dels dols menys acompanyats.
La gent es pensa que el dolor per la pèrdua d’un germà és més suau. Depèn de la relació que cadascun tingui amb el seu germà o germana.
En el meu cas la relació que tenia amb el meu germà va ser molt significativa. Vam compartir una història de vida, vam créixer junts, vam compartir feina des de molt petits, perquè a casa teníem botiga i vam continuar junts fins al seu últim dia amb el negoci familiar. Vam compartir, alegries, preocupacions, vivències, confidències, experiències i secrets.
Érem germans, companys, amics i confidents. Teníem un vincle molt especial, i aquest vincle tan especial va fer que la pèrdua del meu germà deixes en mi un buit emocional molt profund.

És molt dolorós quan la societat o l’entorn en el qual ens troben donen menys importància a la mort d’un germà en comparació amb la mort d’un cònjuge, un fill o fins i tot un pare. Tot depèn de la relació i les experiències compartides. És important tenir en compte que no hi ha una jerarquia establerta de dolor i no es pot comparar la pèrdua d’un ésser estimat amb la d’un altre.
Cada pèrdua és única i la forma en què cada persona la viu i experimenta també és única. El dolor pot ser igual de profund i impactant, independentment del vincle familiar.

A La última noche con mi hermano aprofundeix en diferents tipus de relacions entre germans.
Parla de la malaltia i del seu procés.
Parla de tristesa, desesperació, enuig, confusió, culpa i solitud.
Parla de la importància de l’acompanyament, del respecte, de l’esperança.

El sentit de l’humor també forma part de l’obra. És molt important i necessari. L’humor alimenta l’esperança i destensa situacions incòmodes.
Les vegades que amb el meu germà fèiem bromes de situacions de merda.
Com l’esperança d’agafar-se a un somni per poder sobre portar la malaltia.
Demanar perdó per estar malalt.
Recordar moments passats.
Voler estar acompanyat en tot moment.
És molt important marxar acompanyat. El meu germà ho va estar. Va ser una setmana rodejat de tots aquells que ell estimava i que l’estimàvem: la seva dona, els seus fills, la mare, els meus fills, els veïns, cunyats, la família i la seva colla d’amics, la seva segona família com ell sempre deia.
Es va acomiadar de tothom, tranquil, donant les gràcies i recordant tots els moments viscuts.
La nit que va marxar, em vaig acomiadar com sempre “Bona nit”, ell va contestar “fins demà” i ja no hi va haver fins demà.
Es va adormir i no es va despertar.
Va marxar tranquil.
Es va emportar molt d’amor i ens va deixar molt d’amor.

La última noche con mi hermano és una obra plena d’esperança i de vida.
Una història tractada amb molta sensibilitat i respecte.

Brillant la interpretació de Nuria Mencia i Jesús Noguero, els dos germans.

Molt ben transmès el que significa i el que suposa per la família conviure amb aquesta malaltia.
Però he trobat a faltar el que representa i com es viu la pèrdua i el dol d’un germà o germana un cop no hi és.