Una llegenda de Broadway

Chita Rivera ostenta el gran honor de ser una de les primeres hispanes que va triomfar a Broadway. I quan dic triomfar vull dir que ho va fer per la porta gran, ja que artistes com Leonard Bernstein o Bob Fosse van confiar-li personatges que avui són autèntics referents del gènere (l’Anita de West Side Story, la Velma de Chicago o l’Aurora d’El beso de la mujer araña). A Ella era Anita es fa un repàs de la seva vida, i a la vegada s’explica un camí de superació dins d’un àmbit que a priori podia resultar hostil.

Esther Bartomeu és l’encarregada de portar a terme aquest petit homenatge com a autora, productora i actriu. Bartomeu, per a aquells que no la recordin, cal dir que està lligada al musical en català des de principis dels noranta. Va ser una de les coristes que acompanyaven a la Gonyalons al mític Memory, i més endavant apareixeria en musicals com El temps de Planck, Chicago (dirigida per Coco Comín), Fama, Per sobre de totes les coses o Merrily we roll along. Aquí es posa a la pell de Rivera i ens explica, també amb famoses cançons, com es van succeir els fets en la vida d’una nena que va voler ser ballarina i va acabar essent una autèntica estrella de l’escena. Es narren les peripècies per ser Anita, el rebuig de Hollywood, la relació amb la seva filla i l’accident que gairebé l’aparta del que més li agradava fer.

L’espectacle, dirigit per Gara Roda (El firmament), està ben condensat i ben explicat. Potser resulta a moments excessivament didàctic i explicatiu, tot i que els números musicals animen i salven moltes situacions. Escoltem temes de Sweet Charity, West Side Story o Chicago, i entremig de melodies ben conegudes descobrim altres personatges, com la Dolores o la mare de la mateixa Chita. Sí és veritat que falta una mica de força en el conjunt i que l’espectacle requereix el seu rodatge, però funciona com a entreteniment i com a aperitiu a la vida d’una artista poc coneguda entre nosaltres però molt i molt gran dins del gènere.