Comprar entradas para Vània - TNC - Teatre Nacional de Catalunya

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones
Artículos

Sinopsis

La histórica compañía valenciana Moma Teatre acerca al clásico de Chéjov sobre las oportunidades perdidas, un texto esencial a la hora de concebir nuestra identidad cultural por la fuerza ética con que se replantea la mirada a menudo angustiada sobre el paso del tiempo en la vida moderna.
Con su característico humor patético, Chejov muestra los vestigios de lo no dicho y de lo no hecho; de lo soñado y de lo deseado que no ha ocurrido pero que permanece cincelado en el rostro y esculpido en el cuerpo, que aflora en los gestos. El movimiento silencioso del alma.

Duración:
120 minutos

Idioma:
Castellano

Ficha artística

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 3

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una mirada angoixada sobre el pas del temps

Opinión verificada

La companyia valenciana Moma Teatre, fundada per Carles Alfaro va estrenar aquesta proposta el dia 3 de febrer al Teatre Rialto de València després de passar pel "Temporada Alta" i els Teatros del Canal de Madrid. Ara ha aterrat a la Sala Petita del Nacional per oferir 5 representacions que han esgotat entrades abans de la primera.

L'acció té lloc a un espai indeterminat, i l'escenografia i vestuari està també despullada de qualsevol connotació de temps i espai. Una gran hamaca a la dreta de l'escenari, presideix les escenes de principi a fi, al mig un menjador i un aparador que guarda les begudes que consumeixen dos dels protagonistes. A l'esquerra un piano que la "Maman" toca amb assiduïtat. Es projecten imatges que fan pensar en els arbres i el bosc i entre escenes, sorolls de serradores i arbres que cauen.

Segons manifesta Carlos Alfaro, salvant les distàncies la companyia veu molts paral·lelismes entre la Rússia del segle XIX i la Valencià del segle XXI: la indiferència —institucional— de tants anys cap a l’escena valenciana, i en particular envers el treball dels actors, ens ha mogut a mamprendre el muntatge de Vània. Pensant en eixos actors tantes voltes desatesos, en el seu talent que simplement vol ser expressat, més que mai els hem confiat aquest Vània.

Un text que ens parla de les oportunitats perdudes, de la vida que passa sense adonar-nos, una mirada angoixada sobre el pas del temps. Fins al dia que ens adonem amb tota claredat de quina és la vida que estem vivint, encaminada a una monotonia sense possibilitat de canviar res, i que ens conduirà irremeiablement al final.

Gran contrast entre l'aparent visió idíl·lica que hauria de transmetre una vida en el camp i la falta de sentit de l'existència de les persones que hi viuen. La gent que habita la casa i que veiem a escena no són pagesos, són persones fora de lloc.

Una proposta que ens ha anat agradant més a mesura que avançava la representació i on destaquem sens dubte, a l'actriu Rebeca Valls que ha fet una convincent Sònia, la que veu més clarament que no té un futur tret de l'anar vivint i decideix conformar-se amb la realitat que viu.

Un muntatge molt cuidat i un bon treball de conjunt que transmet un pessimisme existencial i ens recorda que només es viu una vegada i no sempre disposem de segones oportunitats.

13/03/2017
Hebert Parodi

El clàssic de Txèkhov sobre el temps perdut a la vida, la incapacitat d’assumir-ho i seguir esperant oportunitats que no vindran – i si vinguessin les deixaríem pasar, aterrats pel canvi que somniem- o ni això, viure en un estat suspès en que creiem que estem fent coses per canviar.
Un professor suposadament savi vol vendre’s una finca on viuen el seu “cunyat”, Vania, la seva primera filla, lletja i enamorada d’un doctor, qui al seu torn i com Vania, està enamorat de l’esposa del professor i la seva “sogra”. La noia i el tiet treballen la finca, diuen que incansablement, si bé la presència de l’hamaca i licors és constant, mentre la senyora gran viu en un passat idealitzat.
El ritme i les interpretacions van millorant a mesura que avança l’obra, que se’m va fer llarga sense ser-ho (2h) . La posada en escena, interpretacions, tot plegat, em va fer pensar en “teatre de poble” –com em va dir la teatraire amb qui vaig veure l’obra-, potser per l’humor a estones estrambòtic, l’histrionisme per moments de Vania, un pas més enllà de l’humor patètic de l’autor. Nomes la darrera escena, amb Vania i Sonia treballant i encarnat un futur sense esperança em va emocionar de veritat.

11/03/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Una compañía valenciana llega al TNC para representar un Txèkhov con todas las localidades vendidas para todos los pases. No me lo podía perder!
La adaptación es muy correcta, los actores también, la escenografía muy sencilla pero eficaz!
Eso sí… ya sé que Txékhov es para cortarse las venas. Pero es que la historia de estos desgraciados que han dejado pasar la vida sin vivirla, dejando pasar oportunidades de ser felices e incapaces de dar un giro a su existencia me ha dejado hecho polvo. A punto he estado de tirarme a las vías del metro jajajaja

09/03/2017

Deja tu opinión

'Vania', un actor solo en la sala de ensayos

Érase una vez que el director británico Sam Yates imaginó un Tío Vania de gran formato e hipertecnológico, ideal para lucirse en festivales. Entre otras innovaciones, se le ocurrió la […]

9 febrero 2026