Comprar entradas para Nosaltres, mortals

Nosaltres, mortals.Preventives, penades, reincidents, lladres, bruixes i altres semblants, va guanyar el premi de Barcelona el 2020.
El que va començar com a lectura dramatitzada l'any 2025 al Teatre Goya, dins el XIII Cicle de lectures dramatitzades, arriba al Teatre Eòlia com a obra de teatre. Amb dramatúrgia i direcció de Sara Sors, a escena quatre actrius: Anna Roy, Tania López-Alberca, Marta Margarit i Mónica Gómez.

Nosaltres, mortals és una obra de teatre documental amb escenes ficcionades, que fa un recorregut per la història de les presons de dones i de les dones empresonades, especialment a l’Estat espanyol, a través de testimonis reals, escenes inspirades en fets històrics i documents d’arxiu.

Amb una estructura de compte enrere, del 2020 al 1424, l’obra viatja del present cap al passat per mostrar com el sistema penitenciari és un sistema patriarcal i classista, i que segueix mantenint-se més centrat en el càstig que en la reinserció.

Descobrirem la Injustícia, el control i la violència estructural que han petit i pateixen les dones empresonades. Històries de personatges i testimonis reals, de finals del s. XVIII a l'any 2025.

A través de diferents llenguatges escènics (narració i interpretació), l'obra reviu moments històrics com les protestes feministes de la Transició, els abusos del franquisme a les preses polítiques, els delictes, la supervivència, les reformes frustrades, figures clau com Victoria Kent, que va tenir un rol crucial en la modernització del sistema penitenciari durant la II República i Tomasa Cuevas, militan comunista i antifeixista espanyola, la marginació, les cases galera i les acusacions de bruixeria.

Es tracta d'una proposta que ens fa reflexionar, fer-nos preguntes.
Preguntes que generen preguntes.

La peça posa en relleu els orígens del sistema penitenciari femení, les injustícies, el control i la violència cap a les dones empresonades.
Petites i grans històries sobre les discriminacions, les opressions, els drets, la política penitenciària (sexista i androcèntrica), la manca de suport de les entitats socials, les estratègies de resistència a la disciplina (cel·les de càstig, ferros, cadenes), la resistència a l’autoritat, les males condicions de salubritat, les constants humiliacions, els càstigs, l'ensinistrament moral, la maternitat a les presons, la dependència, la drogaddicció, el suïcidi, els afusellaments, el retrocés durant la dictadura franquista dels avenços polítics, econòmics, i socials pels quals s’havia estat lluitat anys enrere. Una dura realitat que, sovint, en som del tot desconeixedores.


M'ha agradat molt anar a veure aquesta proposta. M'ha semblat un tema molt interessant. He descobert coses que ignorava.

No us la perdeu!