Comprar entradas para Joaquín Cortés: Esencia

Aquest espectacle és un recorregut per la seva vida i la seva lluita per aconseguir triomfar, un espectacle que  comença amb el somni d'un nen que volia ballar.

Joaquin Cortés té 48 anys, a 14 anys va ser admès com a membre del Ballet Nacional d'Espanya amb qui va ballar fins als 19 anys. Crea la coreografia de l'òpera Carmen i participa en el Festival Flamenc d'Estiu de Tòquio on és aclamat i a partir d'aquell moment decideix crear la seva pròpia companyia "Joaquin Cortés Ballet Flamenco".

Aquesta peça té una durada de dues hores i s'inicia amb dansa clàssica i contemporània, simbolitzant el que ell va estudiar als seus començaments. Opta per la fusió entre el flamenc i la dansa contemporània i vol demostrar al públic que encara té moltes ganes i força per estar dalt de l'escenari. En un moment de l'espectacle comenta que ara feia tres anys que no actuava i que un artista sense públic no és ningú. Ha comentat també la necessitat de prioritzar la cultura dins del nostre país.

Joaquin Cortés ha ballat amb una entrega absoluta rodejat d'un nombrpssísim elenc compost per un ballarí (excel·lent Nicolás Rambaud), onze ballarines, tres veus femenines, tres veus masculines i dotze músics. Tots ells, músics i cos de ball d’una extraordinària qualitat.

Nosaltres sempre hem intentat veure els espectacles que Joaquin ha portat a Barcelona, per què som grans admiradors d'aquest artista. Aquest espectacle ESENCIA l'hem trobat absolutament rodó, per la seva excel·lent coreografia, la qualitat de tots els que participen i per la gran actuació que ens atorga Joaquin, que als seus 48 anys encara es buida totalment a l'escenari.

Si voleu llegir l'apunt original sencer, només heu de clicar AQUÍ

 

M’encanta el flamenc en tots els seus pals.  El cante, el toque i el baile. Intento anar a tots els espectacles d’aquest gènere artístic . Puc presumir d’haver vist a un munt d’artistes flamencs com Cristina Hoyos, Sara Baras, la companyia de Antonio Gades, Rafael Amargo, Rocío Molina, Antonio Canales, José Maldonado, Chicuelo, Mayte Martin,...però me’n faltava un dels grans, en Joaquín Cortés , que per una raó o una altre no havia tingut ocasió d’anar-lo a veure.

Joaquín Cortés està considerat com un dels millors ballarins i coreògraf de la història del flamenc. No ho poso en dubte.

Però per mi, em sap molt de greu dir-ho, ha estat una gran decepció. M’esperava molt més d’aquest artista. Si no arriba a ser per la última hora de l’espectacle, on ho dona TOT, la meva valoració hagués estat encara més baixa.

És cert que el públic van acabar dempeus aplaudint entusiasmats. El seu públic fidel, la seva gent, els que l’admiren, els seus incondicionals. Jo esperava molt més.

Sobretot, m’agradaria deixar clar que no el qüestiono com artista. La meva opinió és sobre l’espectacle. No m’ha convençut. No m’ha emocionat. No m’ha transmès.

Vaig sortir molt decebuda.

Les coreografies no em van agradar, tret de la que va fer el ballarí i coreògraf especialitzat en danza contemporánea Nicolás Rambaud, que va ser espectacular.

Les sis veus i els dotze músics excepcionals !!!

El so estrident en el taconeo, degut a l’alt volum dels micros que portaven incorporats les sabates, va ser terrible !!! Possiblement aquest és un dels principals motius pels quals no vaig gaudir d’aquest espectacle.

 

Estic contenta que el públic sortís satisfet. Jo m’esperava molt més.

Joaquín Cortés ha escollit Barcelona per fer la estrena mundial del seu nou espectacle, sent ben segur un motiu de satisfacció per a tota la seva legió de fans. Així, arriba amb un espectacle que, segons ell, vol tornar al seu estat més pur, tot fent un gran desplegament humà sobre l'escenari i fusionant diferents disciplines i estils. D'aquesta manera, podem presenciar algunes creacions altament destacables, com un ball a duo del propi Cortés i Nicolás Rambaud, ballant cadascun zapatado i dansa, o una coreografia de sirenes interpretada per vuit ballarines, la qual resulta molt suggerent.

Realment, el muntatge pot resultar atractiu tant per a seguidors com no, apostant per la creativitat i la bona tènica de tots els artistes, cadascú en el seu camp. En aquest sentit, podem dir que l'espectacle funciona en els diversos números que presenta, però té algun problema a l'hora d'ajuntar-los, mancant-li ritme per ajuntar les diferents peces i quedant molt difuminada la cohesió d'aquestes en el conjunt de l'espectacle, tot i intentar-ho en algun moment. A més, en diversos moments es troba a faltar una millor direcció escènica, quedant tots els músics en línea recta de punta a punta de l'escenari, o una millor utilització de la il·luminació, en especial de la llum freda que no aconsegueix trobar el seu lloc en la proposta. Tot i aquestes mancances, que segurament s'aniran llimant amb el temps, Joaquín Cortés ha fet una bona feina, seguint demostrant que és un dels grans i oferint-nos un espectacle de qualitat.