Comprar entradas para El rei borni

El gran pas de la dramatúrgia catalana dels darrers anys ha consistit, més enllà de la qualitat dels seus textos, en ambientar les seves històries a entorns reals (com la ciutat de Barcelona), amb personatges extrets de la quotidianitat i problemàtiques concretes i actuals. Lluny queden aquelles obres on HOME 1 discutia amb HOME 2 en un espai neutre sobre la mort, el destí, el sexe, Déu i l’ésser humà. Influenciada pel teatre de Jordi Galceran, El rei borni és una comèdia negra sobre un policia antiavalots que, per casualitat, es troba sopant a casa seva amb el manifestant a qui, dies abans, va buidar un ull amb una pilota de goma. Aquest nou èxit de la Sala Flyhard (i ja en van uns quants) és una aposta valenta sobre un tema espinós amb un ritme excel·lent i un text ple de sorpreses. L’austera posada en escena que proposa en Marc Crehuet (autor i director) despulla l’escena de tot allò superflu per centrar-se en els personatges i els seus conflictes. La proposta oscil·la sense despentinar-se entre el drama més emotiu, la reivindicació social i el vodevil fent, a més, del conjunt un tret directe a la consciència de l’espectador. En definitiva, és una invitació a obrir els ulls basada en l’entreteniment i la reflexió d’una intel·ligència poc habitual i cada cop  més necessària avui en dia.

No m'ha agradat, no...  M'ha enamorat, directament! Feia temps que no anava al teatre amb tantes ganes i això sovint genera el problema de superar les expectatives. El Rei Borni, l'obra de la que tothom parla maravelles no decep, és brillant.

En arribar et sorprèn com la sala principal del BARTS s'ha convertit en un nou espai on l'escenari és al centre i el públic al voltant, amb una escenografia senzilla, elegant i neta i un aforament no superior a 400 persones. S'apaguen els llums i comença la màgia de fer-nos riure i plorar alhora, així comença l'experiència d'El Rei Borni.

Una obra on el què i el com creen un matrimoni perfecte per explicar-nos una història totalment imprescindible. Felicitats a Marc Crehuet per escriure això i als actors per interpretar-ho tocant l'excel·lència amb la punta dels dits.

Pot semblar molt pilota, però... I què? No us ho perdeu, de debò!

El Rei Borni és una peça genial, una comèdia ben travada del principi al final i amb una posada en escena per part d’uns actors que dominen el gènere i broden el seus respectius papers.

Marc Crehuet ens planteja aquesta història que porta al terreny íntim de la llar i de les relacions més pròximes el conflicte social en el qual es troba encallada la nostra societat. Per fer-ho asseu en una mateix taula un activista que li han buidat un ull i l’anti-avalots que n’és el responsable, les parelles dels quals són amigues d’infància amb ganes de reprendre de nou la relació passats els anys.

No desvetllarem aquí el desenvolupament de la trama. Però assenyalarem que hi ha lloc per a la comèdia i també pel drama; per a la rialla i per a la reflexió; que les transicions estan molt ben aconseguides; que els personatges se’ns presenten estereotipats però a mesura que avança l’obra els descobrim complexos i dinàmics; que la història dóna varis girs sorprenents que aconsegueixen mantenir la tensió fins al darrer minut.

Per actual, per àcida, per incisiva... no us deixeu perdre aquesta producció amb el segell de la Sala Flyhard.

El rei borni aborda un tema complicat (la utilització de pilotes de goma per part dels efectius policials d'antidisturbis) i en Marc Crehuet tria fer-ho sense caure en discursos simplistes de bons i dolents. Amb uns personatges molt ben dibuixats, uns actors que s'hi deixen la pell, i moltes ganes d'obrir debat, tracta el tema amb intel·ligència però, sobretot, amb sentit de l'humor. Perquè El rei borni és, per sobre de tot, una comèdia negra. I de les bones.

Més informació...

Com les altres obres de la factoria FlyHard, ens trobem amb un èxit que ha trepitjat fort i ha tingut més vida fora. Igual que Litus, Smiley, La nostre Champion,... aquest El Rei Borni vol agafar el relleu.

Una obra rodona des del primer moment. Portat fins el límit, ens fa riure i pensar en un mateix moment. Aquest text provoca la reflexió i el dubte gràcies al Rei Borni que fa que la resta de personatges puguin obrir els ulls davant les idees que va donant. I amb aquest moment obre les portes a la reflexió del públic.

Igual que el primer cop, m’he cautivat amb el treball de Betsy Túrnez, el personatge que fa de parella del mosso. Una noia innocent i un xic ximpleta, crédula e inocent que connecta amb tot el públic. Arribant a la caricatura de la xoni de barri, a vegades diu les veritats que pensem.

Com sempre sobresurten els actors Alain Hernández i Miki Esparbé. Tots dos tenen el pes de l’obra. Els seus personatges son ambigus i et fan riure en moments que voldries plorar, i a l’inversa. Una obra que ens fa riure i pensar a l’hora, sense la típica moralina que podem veure en altres obres amb missatge.

Més informació ...

Encara hi ha temps per tornar a veure-ho al BARTS a partir del 8 d'octubre

 

És difícil arribar a fer canviar l’estat d’ànim de l’espectador com s’aconsegueix en molts moments de l’obra El Rei Borni, gràcies al treball acurat d’interpretació dels actors que amb un gran treball sobre l’escenari demostren un altíssim nivell.

L’obra vol ser una sàtira molt ben ideada de la societat actual en que vivim, utilitzant com a pretext dues amigues, Lidia (Betsy Túrnez) i Sandra (Ruth Llopis) que es retroben després d’un llarg temps amb opinions i punts de vista molt diferents, juntament amb les seves respectives parelles, en David (Alain Alain Hernández) i l’Ignasi (Miki Esparbé) units per un fet que marca la vida de l’Ignasi. La figura delirant d’en Xesc Cabot, interpreta la veu de la política i amb frases inconnexes i inacabades pretén mostrar la bogeria i el poc sentit d’aquest discurs.

Tot i això darrera d’aquesta façana s’hi amaga la idea del canvi i la dificultat que suposa per alguns individus i societats acceptar un món de canvis constants en el qual l’intent de gestionar les masses s’escapa de les mans. No és massa rebuscada, ja que els tòpics son utilitzats de forma habitual donant a l’espectador la sensació de formar part de la trama i més d’un si pot veure reflectit.

Apta per a tot tipus de públic obert de ment i amb ganes de passar una estona divertida.