Comprar entradas para Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach

Un joc metateatral per acomiadar el T-6 amb una festa de traca i mocador (en tots els sentits de la expressió).  Quan un autor surt del teatre convencional assumeix un risc important. Generalment no hi ha terme mig. O el fracàs o la glòria. Afortunadament en aquest cas l’experiment funciona molt bé i el producte és divertit i “interessant”. Menció d’honor per a Laia Costa, actriu revelació i el personatge més potent de la proposta. El bon ofici de la vella guàrdia fa la resta. Si el futur del teatre està en mans d’artistes com Nao Albet, Marcel Borras i Laia Costa, a la crisi se li ha girat feina.

S'han guanyat a pols el qualificatiu "d'enfants terribles" de l'escena teatral catalana. Trenquen la quarta paret i no tenen por d'interpel·lar el públic i fer-nos qüestionar tot el que passa dalt l'escenari.
Ells dos són els encarregats de tancar la saga dels projectes T6 del Teatre Nacional amb Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach. Nao Albet i Marcel Borràs interpreten dos dramaturgs que han rebut l'encàrrec de fer una obra sobre un atracament; L'ATRACAMENT. Però la cosa no funciona i criden a l'artista Maria Kapravof perquè els ajudi. A partir d'aquí, no hi ha norma que valgui i la frontera entre realitat i ficció s'esvaeix a ritme de trets de pistola. Un petit trencaclosques amb reminiscències cinematogràfiques constants de la mà de dos dramaturgs que no tenen por de matar a ningú.