LLINATGE FAMILIAR

Recitar Shakespeare cuinant una truita

'Travy', l'homenatge d'Oriol Pla a les famílies de teatre i circ.

Andreu Rami

Oriol Pla és un dels joves talents més cotitzats al nostre país. Quan tot just acaba d’estrenar als cinemes Girasoles silvestres, de Jaime Rosales, i de reposar un altre èxit escènic com Ragazzo, es rodeja de la seva família al complet per recuperar l’aplaudidíssim espectacle Travy.

El projecte va ser un encàrrec del Teatre Lliure, que l’any 2018 li va donar carta blanca per crear el que li vingués de gust. Va fer una aposta per la família i la humilitat, amb els seus i a la petita. I és que la família Pla no pot generar més interès: Quimet Pla va ser fundador de Comediants, Núria Solina ho va ser del Circ Cric, i Diana Pla té una curta però intensa trajectòria al cinema i als escenaris. I Travy és un homenatge a tots ells, i un cant d’amor a les famílies de teatre i circ. Era de justícia que aquesta meravella intergeneracional tornés a la cartellera, i on millor que a l’escenari de la Beckett, que enguany dedica el seu eix temàtic als models de família i el seu paper social.

La dramatúrgia de Pau Matas i Oriol Pla, que també dirigeix, ens mostrarà amb humor i molta poesia com viuen l’ofici una parella de clowns ja grans, amb uns fills que volen volar tots sols. Tot a l’espectacle respira a casolà. El títol de l’obra, de fet, ve d’un joc infantil i d’un cognom matern:Quan la meva germana i jo érem petits, menors de deu anys, fèiem un rudimentari espectacle entre tots i ens vam batejar com la família Travy”. També és una oda a un format de companyia en perill d’extinció: “volíem parlar de les famílies de teatre o de circ que ja no existeixen. Són joglars obsolets, com els contes de canya i cordill, en un món que va massa ràpid”.

Els espectadors coneixeran a una parella veterana de clowns, en un muntatge metateatral que “va cap a l’humor absurd, cap a un no lloc i un no temps”, amb uns personatges que “intentaran organitzar el caos artístic, que pot ser molt desesperant, però també encantador”. El mateix t’arrencaran les rialles recitant Shakespeare mentre cuinen una truita com et faran plorar a llàgrima viva. Aquesta família posa les emocions a flor de pell.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!