‘L’Oreneta’, un cant a la diversitat i a l’amor lliure a La Villarroel

Rubén Garcia Espelta

Ho va anunciar el seu autor, Guillem Clua, a través de les xarxes socials: després de reconegudes obres com Justícia i Smiley, arriba a Barcelona la versió catalana de La golondrina, que a Madrid va ser protagonitzada per Carmen Maura i Félix Gómez i posteriorment per Dafnis Balduz. Aquí arribarà amb el nom de L’oreneta i ho farà a La Villarroel a partir del 18 de febrer, amb Emma Vilarasau com a protagonista i amb la direcció que tornarà a recaure en Josep Maria Mestres.

Imatge promocional de la producció catalana amb Dafnis Balduz i Emma Vilarasau

Empès pels atemptats ocorreguts al Pulse, el tristament recordat bar d’ambient d’Orlando on hi va haver una terrible matança alimentada per l’odi cap al col·lectiu LGTBI+, Guillem Clua es va llançar a escriure aquest text: “Fa uns anys mai m’hauria pensat que arribaria a escriure una obra com aquesta”, diu el dramaturg. “Em vaig adonar que l’art és una arma molt poderosa, i el teatre, una arma molt necessària”, explica, i afegeix: “És molt difícil entendre-ho des de la sensatesa i treure conclusions serenes d’una cosa tan espantosa”. 

L’oreneta explica la història de l’Amèlia i en Ramon. Ella, professora de cant; ell, un jove que vol millorar la tècnica. El que a primera vista és simplement una classe donarà peu a descobrir part del seu passat, marcat per un atemptat terrorista que va tenir lloc un any abans. Un enfrontament entre dues maneres d’entendre l’amor i assumir la pèrdua que els portarà a trobar un nexe entre les dues vides. “Són dues maneres de veure la vida, unides pel mateix amor i dolor, que necessiten reconfortar-se”, comenta el director sobre l’obra. “El text reflexiona sobre com es ressituen els que sobreviuen, des de l’odi més visceral fins a l’oblit o el perdó”, afegeix Clua. 

Carmen Maura i Félix Gómez durant una funció de ‘La golondrina’ a Madrid

L’oreneta parla de la capacitat de sentir com a propi el dolor dels altres, d’empatitzar i escoltar”, explica Balduz, que protagonitzarà el muntatge al costat d’Emma Vilarasau. “De seguida em vaig interessar pel paper”, explica l’actriu. “Em va atrapar el tema: una mare que no vol acceptar ni ha volgut entendre que el seu fill és gai”, continua. “Hi ha una cosa que reivindica l’obra que em va quedar molt: si no es declara que l’atemptat és contra els gais i no és un atemptat en general, no es guanyarà mai aquesta batalla”, apunta l’actriu. “I té tota la raó, les coses no es poden tergiversar: hi ha racisme, hi ha homofòbia… Són coses que existeixen, acceptem-ho, parlem-ne i intentem entendre l’enemic, intentem entendre què li passa i per què no ho accepta”. 

Dafnis Balduz també va protagonitzar la versió espanyola

Josep Maria Mestres destaca el “sentit sanador” de l’obra, pel que explica i per com ho explica: “Som davant d’un dels textos més importants dins de la dramatúrgia del nostre principi de segle”, un qualificatiu atorgat per la senzillesa en les seves formes. “L’obra no té un sentit de transcendència, ho és [de transcendent] pel que explica”, diu Mestres. “Et posa deures i et fa pensar”, conclou.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per
Rubén Garcia Espelta TWITTER

Periodista i gestor cultural. Responsable de continguts editorials de TeatreBarcelona.com Ha treballat a mitjans com Catalunya Ràdio, El Periódico de Catalunya, La Xarxa, Ràdio 4 o Rac1.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!