Com el que defensaven Strindberg o Adrià Gual, això és el que es pot veure a l’Àtic 22 de la mà de Josep Pere Peyró i Laura Palmero. Teatre contemporani, que fa pensar, amb una posada en escena molt bona per senzilla: una taula de bar, i una il·luminació genial: espelmes i res més. El temps passa implacable marcat per les apagades i enceses de les candeles, fins que… Molt bones actuacions amb unes pinzellades musicals en directe servides per l’acordionista Joan Alavedra des del fons de la sala. Escudelleu per la cartellera, ja que no la fan cada dia, però aneu a veure-la; val la pena.
Enllaç copiat!