Tot el que necessites per anar al teatre

Somewhat paller: Extrem “non grato”

Somewhat paller
6/12/2016

El passat dissabte 3 de desembre vaig tindre la oportunitat de conèixer a Bárbara Sánchez, intèrpret i coreògrafa del seu últim treball “Somewhat Paler”. Empraria els adjectius: agressiu i desagradable per qualificar l’obra.

Entrellaça la pena i el humor, per reivindicar una societat patriarcal i devota. Amb l’ús de la paraula, inicia la pesa dirigin-se de tu a tu al públic fer ficar-se amb ell, amb la sala que li ha programat (Hiroshima) i amb els artistes amb qui està compartint cartell al festival Salmon (escena contemporània). Trobem escenes lentes, on empra molt temps per fer un recorregut espacial de diferents maneres, com per exemple arrossegar-se pel terra tapada amb una manta. També trobem deliris i crits, clítoris en primer pla, recitatius de salms, poses i figures corporals a mode de fotos composades coreogràficament.

Puc deduir que la seva intenció és exposar la seva lluita feminista, (“… una lucha que no piensa abandonar de momento”), la qual, Sánchez afirma que li suggereix pena, i ho vol fer amb un toc d’humor, un humor amb el que gairebé no vaig concil·liar. Ja que pel meu entendre, aquesta barretja de conceptes li porta a ridiculitzar el cos de la dona, en compte de possar-lo amb valor.

Dirigeix fins a l’extrem la seva visió, expressió i investigació dels conceptes esmentats, la qual és tan personal, que la meva pregunta és: en quina posició col·loca al públic? L’està tinguent en comte?

← Tornar a Somewhat paller