Ànsia (Crave)
21/03/2019
Quatre laments ofegats

Pel que sembla a la Loredana Volpe li agraden els reptes, i ara s’atreveix amb un de molt gros (potser massa): dirigir Crave, un dels textos més complicats de Sarah Kane.
Després d’haver vist Blasted i Psicosi de les 4.48 em declaro seguidor de l’obra de Kane i és per això que tenia moltes ganes de veure un nou espectacle de la dramaturga britànica i seguir endinsant-me en les seves històries envoltades per una boira de fracàs constant.

Ara arriba el torn d’Ànsia, un text molt difícil que narra els monòlegs interns que tenen quatre veus que es qüestionen les seves vides. Aquestes veus interactuen entre elles, mantenint la individualitat de les seves trames; i desconeixem les unitats de temps i lloc, això provoca una incomoditat en l’espectador que aconsegueix treure’l d’un lloc agradable i confortable.

Ànsia és risc, és llençar-se al tot o res. La directora aposta per donar tota la rellevància al text i que la força d’aquest sigui el focus i motor de l’espectacle. El problema és que aquest relat caòtic pot ser confús i complex a causa de l’escabrosa narració.
El complement adient per les paraules sempre és la música, i és aquest el recurs utilitzat per decorar l’espectacle. Quatre actors dempeus, en un cercle, i un violinista al centre que toca notes estridents combinant-ho amb un relat desagradable i melancòlic. Aquest és l’esquema de disseny que ha escollit Volpe per donar veu a aquest conjunt d’històries.

Quatre persones acabades (A, B, C i M) es deixen veure, per fora i per dins, ens expliquen les seves històries tèrboles i cruels.
Penso que la dificultat de la peça no està només en el text, sinó en trobar la posada en escena adient (com concretar un espai abstracte?), gairebé impossible.
Desconec la raó per la qual no s’ha usat l’adaptació d’Ernest Riera, la qual considero més encertada.

Els quatre actors aixequen aquest dens trencaclosques, on destaco a l’actriu Anna Casas i a en Chap Rodríguez, que ens mostren la seva vessant més desconsolada mirant-nos i navegant dins la profunditat dels nostres ulls. Marta Ossó ens impressiona pel seu dramatisme contingut.

Crec que tothom ha de viure l’experiència de sentir un text de Kane en les seves carns, de casar-se amb unes paraules més unides amb la mort que amb la vida, però Ànsia n’és una elecció molt valenta i arriscada que crearà controvèrsies entre els espectadors, provocacions, que ja és el que es busca.

Tot el que necessites per anar al teatre

Ànsia (Crave)

Ànsia (Crave)

A Ànsia (Crave) quatre veus es pregunten, s’acusen i es busquen com a eriçons a la recerca de calor. Quatre monòlegs entrellaçats reverberen com un ressò de cadascun, esperant desesperadament una resposta.

‘What shall I do now? What shall I do?

I shall rush out as I am, and walk the street

With my hair down, so. What shall we do tomorrow?

What shall we ever do?’

Recordant a The Waste Land, de T. S. Eliot, quatre veus s’escolten, s’acusen, es pregunten i es qüestionen. Quatre monòlegs entrellaçats reverberen com un ressò de cadascun, esperant desesperadament una resposta.

Una resposta que no arriba.

A, B, C i M semblen comunicar-se com si fossin una sola veu que sorgeix salvatge des de la foscor, com un monstre incomprès i solitari que demana amor des del centre del món sense que la seva queixa sigui escoltada.

Abandonats a la seva sort, en un món en ruïnes, aquestes quatre veus lluiten contra les seves pors i el dolor que les persegueix quan entren en contacte amb la realitat.

Dissabte 16 de març. Col·loqui al acabar la funció 'Ment oberta' organitzat per recomana.cat

Divendres 22. Col·loqui amb Marta Tirado (de l’equip de Blasted del TNC)

Marta Tirado, Graduada en Direcció escènica i Dramatúrgia (Institut del Teatre) i membre del grup de recerca de la UB “Contemporary BritishTheatre Barcelona” (CBTBarcelona). Actualment escriu una tesi sobre la dimensió ètica del teatre de Sarah Kane, dirigida per Mireia Aragay. Al treball de màster va analitzar l’obra Crave (Ànsia) des d’una perspectiva poètica. Ha estat ajudant de direcció a Blasted (Rebentats) (dir. Alícia Gorina, TNC).

Diumenge 24: Col·loqui Evangelion + Ánsia (Crave) amb Alex Pler i Loredana Volpe

Parlarem sobre la influència de l’ anime Evangelion en l’espectacle Ánsia (Crave) amb el llibreter de Haiku i especialista en Japó, Alex Pler i amb la directora del muntatge.

Alex Pler, Llibreter de la llibreria Haiku a Barcelona especialitzada en literatura i cultura japonesa. Autor dels llibres: La noche nos alumbrará (2014), El mar llegaba hasta aquí (2015) i El amor desordenado (2016).

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • LA CRÍTICA - lacritica.xyz
    LA CRÍTICA - lacritica.xyz
    12345

    La obra más abstracta, metaliteraria e incruenta de Sarah Kane. Los actores están magníficos, y el violín le pone un punto de vis cómica. Difícil, pero muy recomendable.

    19/03/2019
  • Elena Díaz
    Elena Díaz
    12345

    Interpretacions molt potents, un text desolador, una posada imponent, violenta i poètica, amb un ritme sostingut de principi a fi

    12/03/2019
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.