Sinopsi

Fundación de la Universidad Internacional de La Rioja, a travès d’UNIR Teatro, ha estrenat a Espanya, sota el títol Tomás Moro, una utopía, en una versió d’Ignacio García May i dirigida per Tamzin Townsend.

Tomás Moro, una utopía es vertebra sobre la personalitat optimista i abassegadora del gran amic d’Erasmo, personatge que apareix a l’obra. Així, Shakespeare i els seus companys pensen la biografia de Moro des de la seva impecable execució com agutzil de Londres, afavorint l’enteniment ciutadà, fins el seu irrenunciable comportament ètic després de ser nomenat per Enrique VIII lord Canciller, el que li ocasionaria l’enemistat del rei i la seva condena.

Especial significat té a l’obra l’execució de Moro, amb el seu comiat, confiada en que la seva recta consciència, vencent presons familiars i socials, salvi alguna cosa més que la seva dignitat. A les paraules finals del seu botxí, abans de que el ferro es precipiti sobre el seu coll, queda clara la seva concepció de l’existència: “Aquí abandona Moro el somriure. I amb  raó: el boig, amb la seva fràgil vida de carn, mor. Que cap ull deixi anar una trista llàgrima. El nostre naixament al Cel ha de ser així: buit de temor”.

 

Durada:
Idioma:
Castellà
Sinopsi

Fundación de la Universidad Internacional de La Rioja, a travès d’UNIR Teatro, ha estrenat a Espanya, sota el títol Tomás Moro, una utopía, en una versió d’Ignacio García May i dirigida per Tamzin Townsend.

Tomás Moro, una utopía es vertebra sobre la personalitat optimista i abassegadora del gran amic d’Erasmo, personatge que apareix a l’obra. Així, Shakespeare i els seus companys pensen la biografia de Moro des de la seva impecable execució com agutzil de Londres, afavorint l’enteniment ciutadà, fins el seu irrenunciable comportament ètic després de ser nomenat per Enrique VIII lord Canciller, el que li ocasionaria l’enemistat del rei i la seva condena.

Especial significat té a l’obra l’execució de Moro, amb el seu comiat, confiada en que la seva recta consciència, vencent presons familiars i socials, salvi alguna cosa més que la seva dignitat. A les paraules finals del seu botxí, abans de que el ferro es precipiti sobre el seu coll, queda clara la seva concepció de l’existència: “Aquí abandona Moro el somriure. I amb  raó: el boig, amb la seva fràgil vida de carn, mor. Que cap ull deixi anar una trista llàgrima. El nostre naixament al Cel ha de ser així: buit de temor”.

 

Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 2
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Ivan Andrade
    Ivan Andrade
    Teatre Barcelona
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
Enllaç copiat!