Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal s’uneixen per portar a escena l’èxit literàri de Empar Moliner: T’estimo si he begut. Una obra on David Selvas dirigeix a David Bagés, Mamen Duch, Mercè Martínez, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca i Ernest Villegas.
Sinopsi
Sempre que escrius històries t’imagines cares de personatges i al teu cap hi ressonen els diàlegs. Tothom em diu que sempre, en els contes, hi explico molt com són els tons de veu dels personatges. Algun cop m’han fet un elogi bonic: “Aquests contes són molt teatrals”.
Però no em podia imaginar que la tindria, la teatralitat. I va i em regalen això. El teatre. Unes ties que admiro, una companyia que admiro, un director que admiro decideixen que tots aquests personatges (no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics) pujaran a l’escenari. Jo els “veuré” i els “sentiré”.
Un escriptor sempre té influències d’altres escriptors, esclar, però també de moltes altres coses de la vida. D’un quadre que ha vist, d’algú a qui ha estimat, d’un vi que s’ha begut, d’una cançó que ha sentit. Puc dir que Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal han influït en la meva vida: he sortit trasbalsada (aquesta és la paraula) d’algunes de les obres que han fet. He sortit cantant i volent abraçar desconeguts.
Hem triat els contes més divertits (també n’hi ha algún de tristot, sí, no s’ha pogut evitar). Espero que les meves obsessions siguin també les vostres. M’agradaria que sortint de veure l’obra (els que no som del ram sempre diem “obra” i no “espectacle”) també volguéssiu cantar i abraçar desconeguts (entre els que m’incloc).
Empar Moliner
Avui a l’Auditori de Granollers he estat gaudint d’aquesta obra que actualment està de gira per tot Catalunya ja que s’havia d’haver estrenat al Poliorama al març, justament quan va començar la pandèmia i suposo que aviat es podrà veure a Barcelona. Es tracta del primer espectacle teatral escrit per la periodista i escriptora Empar Moliner i compta amb la unió de tres companyies Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre dirigits magníficament per David Selvas i amb música d’Andreu Gallén. L’obra que ens situa en una sala de Bingo està formada per diferents contes o millor històries esbojarrades i carregades d’ironia que tenen cadascuna d’elles uns personatges molt singulars i poc carismàtics i la majoria còmiques i molt divertides tot i que hi ha alguna amb un relat més seriós que fins i tot et porta a la reflexió. Cançons, coreografies, continus canvis de vestuari, tot això amb un ritme frenètic i unes interpretacions tant corals com individuals extraordinàries de tots sense distinció, D. Bagés, M. Duch, M. Pérez, C. Pla, Ä. Roca, M. Martínez E. Villegas, tot i que voldria fer esment de Mercè Martínez per la seva veu a l’hora d’interpretar les cançons. Com he dit abans, suposo que vindrà a Barcelona i si és així cal veure-la perquè les 2 hores et passen en un tres i no res i el riure no falta.
Tot en general. El text és molt i molt encertat, els actors ho fan fantàsticament, fins i tot m’han agradat les cançons i no sóc de musicals..
La meva enhorabona per l’obra.
A mes, ara ens fa falta riure una mica i oblidar el que està caient.. Moltes gràcies !!