La companyia de teatre sensorial y poètic Teatro de los Sentidos, dirigida per Enrique Vargas, presenta El Hilo de Ariadnauna proposta escénica basada en el mite d’Ariadna i el minotaure.

Sinopsi

El Hilo de Ariadna proposa al públic un joc: convertir-se en viatger mitològic que recorre els seus camins, cruïlles i passadissos després de les petjades del Minotaure, habitant immemorial dels seus confins.

L’espectador – viatger es va convertint gradualment i sense proposar-s’ho conscientment en un Teseu que juga a buscar el Minotaure interior.

És un joc dramàtic a través de la memòria. En perdre els ulls, el viatger accedeix a la clarividència dels seus sentits.

Per prosseguir el camí, s’ha de lliurar al fil invisible d’intuïcions que no es limiten a proporcionar informació sinó que revelen una dimensió poètica vinculada a la memòria, la intuïció i la premonició.

La foscor descodifica el cos: les mans veuen, el nas evoca, les orelles senten el silenci. El viatger torna als seus orígens i fa olor, palpa, percep com si fos la primera vegada.
La recerca d’un llenguatge sensorial respon a la necessitat de recobrar el cos com a font de coneixement.

El hilo de Ariadna es mou entre paradoxes i recupera rutes perdudes: Per veure cal tancar els ulls. Per escoltar cal el silenci. Per trobar cal perdre. El laberint és un camí d’anada i tornada, de mort i naixement.

D’anada, enmig del risc, al centre habitat pel Minotaure; de retorn a la llum del dia, amb els sentits i la memòria enriquits.

Sinopsi

El Hilo de Ariadna proposa al públic un joc: convertir-se en viatger mitològic que recorre els seus camins, cruïlles i passadissos després de les petjades del Minotaure, habitant immemorial dels seus confins.

L’espectador – viatger es va convertint gradualment i sense proposar-s’ho conscientment en un Teseu que juga a buscar el Minotaure interior.

És un joc dramàtic a través de la memòria. En perdre els ulls, el viatger accedeix a la clarividència dels seus sentits.

Per prosseguir el camí, s’ha de lliurar al fil invisible d’intuïcions que no es limiten a proporcionar informació sinó que revelen una dimensió poètica vinculada a la memòria, la intuïció i la premonició.

La foscor descodifica el cos: les mans veuen, el nas evoca, les orelles senten el silenci. El viatger torna als seus orígens i fa olor, palpa, percep com si fos la primera vegada.
La recerca d’un llenguatge sensorial respon a la necessitat de recobrar el cos com a font de coneixement.

El hilo de Ariadna es mou entre paradoxes i recupera rutes perdudes: Per veure cal tancar els ulls. Per escoltar cal el silenci. Per trobar cal perdre. El laberint és un camí d’anada i tornada, de mort i naixement.

D’anada, enmig del risc, al centre habitat pel Minotaure; de retorn a la llum del dia, amb els sentits i la memòria enriquits.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
  • Ana Alegre
    Ana Alegre
    Teatre Barcelona
Enllaç copiat!