Simone

No dubto de les bones intencions de l'autora de Simone quan va decidir fer una comèdia amb idees feministes. Malauradament, el feminisme que proposa ens queda a aquestes alçades una mica llunyà i, a més a més, el text no acaba de funcionar, perquè la trama té problemes de coherència des del primer moment, que es van accentuant a mesura que avança.

Malgrat això, cal aplaudir l'entrega de les tres actrius que donen vida a l'improbable trio protagonista: un polític d'ultradreta que s'ha llevat amb cos de dona, una prostituta a la que gairebé no coneix i la dona del polític.

Més informació a Somnis de teatre

Aquesta és una comèdia amb un toc de fantàstic, però amb un rerefons de realitat que la fa molt actual. La premissa inicial és realment xocant, i a partir d'aquí s'inicia un discurs feminista i reivindicatiu... tot i que gens alliçonador. El gran encert de Daniela Feixas és el d'utilitzar la comèdia i el d'exposar, en primera persona, les dificultats amb les que es troben les dones encara a dia d'avui. La premissa de canviar de sexe a un polític de dretes és realment original, i el fet d'enfrontar-lo a la pressió social i a la del seu propi partit constitueixen un altre plantejament prometedor. Potser el problema és que hi ha situacions un pèl forçades -la curiosa relació que té amb la prostituta o l'innecessari pròleg- i personatges dels que tenim molt poca informació. De fet, el personatge més rodó és el de Simó/Simone, un petit bombó al que dóna vida una encertadíssima Tilda Espluga.

La direcció de Ramon Simó és àgil i més que correcta. S'agraeix que no forci la comicitat ni algunes determinades situacions, tot i que potser a vegades es troba encotillat per un text al que li costa avançar cap al final. Pel meu gust hagués calgut una mica més d'història i de girs argumentals per arrodonir la peça, tot i que admeto que el seu missatge la converteix en una obra oportuna i necessària. Segur que n'arribaran més, perquè aquest és un país de bones dramaturgues i esplèndides actrius. Estic convençut que juntes ens seguiran brindant grans experiències teatrals, on la visió femenina esdevindrà fonamental.

Una comèdia de Daniela Feixas dirigida per Ramon Simó,  que reivindica la igualtat de gènere amb tres personatges interpretats per les actrius Tilda Espluga, Anna Güell i la mateixa Daniela Feixas.

Daniela, en escriure la proposta intentava fer-ho amb un cert compromís, però no volia, en cap cas, que la proposta es convertís en un drama i per això ho ha fet en clau de comèdia, de manera superficial i divertida, malgrat que darrere de tot amaga diferents capes de crítica social.

El ministre de justícia Simó (magnífica interpretació de Tilda Espluga) ha desaparegut el dia que el Parlament ha d'aprovar una sèrie de lleis, promogudes per ell, que perjudiquen obertament la llibertat de les dones.

Però de fet, Simó està amagat, un fet inexplicable ha fet que no s'atreveixi a assistir a la sessió davant dels diputats, de la nit al dia el seu cos d'home s'ha transformat en un cos de dona. La seva nova realitat física el converteix en una amenaça real pels interessos del seu partit ultra conservador.

L’Iris (Daniela Feixas), una prostituta de cinquanta anys, rep una trucada al club on treballa d’un client sol·licitant els seus serveis. A l’apartament on ha estat citada l'espera la persona que ha demanat per ella: la Simo(ne).

Ell, ara ella, li demana que truqui a la seva dona, la Rosa (Anna Güell) i la faci anar a l’apartament. De mica en mica, la Iris s’implicarà i intentarà ajudar a resoldre la situació.

Elles dues són les úniques persones que saben el que realment li passa.

En Ramon Simó descriu l’obra com una hipèrbola sobre la realitat, "Qui no ha pensat mai què hauria estat de la seva vida si hagués nascut amb l'altre sexe?" Al llarg de l'obra, Simone va dubtant cada vegada més del seu passat, assumint el fet de ser dona. Per contra, la Rosa se sent cada vegada més un "home conscient" que hi ha de prendre les decisions.

Una comèdia sobre el gènere i el poder, amb situacions força divertides i una posada en escena diferent. Una escenografia senzilla on alguns elements canvien de posició en determinades escenes. Les actrius hi són sempre a l'escenari (actuin o no) i en determinats moments dialoguen amb el públic. La posada en escena es complementa amb la projecció d'imatges que contextualitzen el relat.

Una situació surrealista per explicar una realitat amb la que convivim.

La nostra valoració és de 7 sobre 10

Si voleu veure la ressenya original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ