Peter, el Musical

Peter, el Musical by Theatre Properties “s’ha convertit en un dels espectacles de Teatre Musical més aclamats i ratificats per la crítica, considerat com el millor espectacle musical familiar dels últims anys a Espanya.” Així es presenta aquesta versió d’aquest musical. La Productora espanyola Theatre Properties ha realitzat grans èxits musicals.

Aquest musical va dirigit als més petits, són els que poden gaudir-ne de la llum, la fantasia i la resta d’elements atractius d’un Peter Pan on tenim fades, sirenes, pirates,… Però amb tot l'imaginari que hi ha en aquesta obra, s'ha perdut en el camí.

S’ha invertit molts diners per fer possible aquest musical, però “el millor espectacle musical familiar dels últims anys a Espanya”? En aquest cas no. He vist millors espectacles familiars musicals i no musicals sense tants diners invertits que estan molt millor. Puc dir, que tenim molts bons musicals. Però aquest no és el cas.

El “Capitán Garfio” i la “mare” són del millor de l’espectacle. Els ballarins fan el que poden, amb números molt senzills i poc més.

Però la llista de despropòsits, és llarga. Des del gos que fa molta pena, un peluix o altre tipus d’enginy. Mira que hem vist personatges imaginaris amb titelles, manipulables, però aquest gos? No vull pensar en els personatges del musical Shrek que també l’han fet. M’han caigut les dues de cop.

Un número musical dels indis, indis amb plomes, els de les pel·lícules de l’Oest, i de fons un temple maia?

Molts despropossits, però millor deixar-ho aquí. Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç

Fa vint anys vaig veure Peter Pan el musical en el qual els principals personatges eren interpretats per quatre exconcursants del programa televisiu Operación Triunfo: Gisela (Wendy), Álex (Smee), Javián (jefe indi) i Mireia (John). La resta del repartiment el completava l'actriu Beatriz Luengo (Tigrilla), la coneguda Lola de la sèrie Un paso adelante, del que n'era fan absoluta, i els actors Enrique Sequero, en el paper de Capità Garfio (extraordinari!) i Raquel Grijalva, com a Peter Pan.
Va ser brutal, un dels primers i millors musicals que vaig veure i del que en guardo un gran record. Veure com volaven els protagonistes o el vaixell pirata per damunt del públic, dissenyats per l'equip d'especialistes habituals del mag David Copperfield, és quelcom difícil d'oblidar. Res a veure amb aquest Peter, el musical on hi ha diversos detalls a millorar, com l'excés de fum que no deixa veure els actors a escena, els problemes sonors com l'elevat volum sonor que tapa les veus dels actors, els sorollosos canvis d'escenografia i del tancar i obrir de les cortines, la irregularitat vocal d'alguns intèrprets, o l'abús caricaturesc pel que fa a la interpretació d'alguns personatges, han convertit el que s'esperava i havia de ser un dels gran musicals de la temporada, en un espectacle pràcticament dirigit a un públic infantil d'entre tres a vuit anys.
Tret d'això, haig de dir a favor d'ells que l'escenografia és espectacular, que hi ha números musicals i coreografies realment meravelloses, que les veus dels  principals protagonistes en general sonen força bé, que el vestuari i la caracterització estan molt cuidades i sobretot que hi ha moltes ganes i il·lusió dalt de l'escenari.

Malauradament, en aquesta ocasió no he gaudit de l'espectacle.

Espero i desitjo que se solucioni, com més aviat millor, totes aquestes errades, majoritàriament tècniques, per tal d'oferir un espectacle de qualitat a un públic que es mereix qualitat, respecte i rigor creatiu.

**/***