Alberto San Juan presenta Nueva York un poerta, que recrea la trobada on es primera vegada es van escoltar els poemes del famós llibre Un poeta en Nueva York.
Sinopsi
Lorca va viure a Nova York des de juny de 1929 a febrer de 1930. Llavors va viatjar a Cuba, on va passar tres mesos, i, finalment, tornada a Espanya amb els poemes de el llibre Poeta a Nova York a la maleta.
L’excusa de el viatge va ser matricular-se com a estudiant d’anglès a la Universitat de Columbia. Els motius reals eren uns altres. Lorca s’havia convertit en un autor molt famós a Espanya després de la publicació de Romancero gitano, tot un èxit, i se li havia atribuït un perfil gairebé folklòric de què ell volia allunyar-se. A més, acabava de patir una ruptura dolorosa amb un home amb el qual havia viscut un amor intens.
A Nova York va fer grans amistats i va rebre “l’experiència més útil de tota la meva vida”. Va conèixer a “els negres”. I va conèixer, en profunditat, el capitalisme. Va ser testimoni directe del “Crack del 29”, la major crisi de sistema prèvia a la que avui, 2019, patim des de fa ja més d’una dècada. De la seva experiència, neixen els poemes que formen el llibre Poeta a Nova York. Quan va tornar a Espanya, Lorca va donar una conferència recital a la Residència de senyoretes, a Madrid. Allà va presentar el seu poemari i va comptar aquell viatge físic i espiritual.
L’espectacle Nova York en un poeta és aquella trobada de Lorca amb el públic a la Residència de senyoretes en què per primera vegada es van escoltar aquests poemes, “carn meva, alegria meva, sentiment meu”.
Durant una hora, viatjarem amb ell de Granada a Nova York i a l’Havana. Mitjançant el jazz i el son (interpretat en viu per La Banda) ens submergirem a Wall Street – “arriba l’or en rius de totes les parts de la terra i, amb ell, arriba la mort” -, Harlem – “el dolor dels negres de ser negres en un món contrari “-, la multitud -” un dels espectacles vitals més intensos que es poden contemplar “-, el camp -” anhelant de les pobres coses vives més insignificants “-, l’Havana -” amb els seus ritmes que jo descobreixo típics del gran poble andalús “, la revolució -” de l’Àfrica a Nova York “-. Una aventura, “plena de fets poètics”, d ‘ “un espanyol típic, a Déu gràcies”.
