Les esqueiters

Una nova producció del Théatre de l'Archipiel i Nao Albet i Marcel Borràs que ara estrenen al Festival TNT.

L'espectacle original va ser presentat en Temporada Alta en 2014 i al Festival Grec 2015, i ara ha tornat renovat després de la residència al Teatre de Perpinyà.

En un primer moment veiem un grup de skaters que van creant una sèrie de figures estàtiques que prenen moviment i ens recorden una tarda qualsevol a la plaça del MACBA. Dos personatges anacrònicament vestits irrompen a l'escenari, són dos filòsofs que ens expliquen irònicament el seu pas per la universitat.

... I de cop irrompen un grup de patinadors de Terrassa que vénen a compartir escenari amb els actors. Amb ells han compartit una sèrie de tallers participatius per integrar-los a l'espectacle. Amb una breu, senzilla i magistral coreografia ens han hipnotitzat amb els seus moviments i amb un text proper i molt irònic.

Amb una estructura basada en els moviments seqüencials dels patinadors i amb música en directe a partir de cançons de BadBadNotGood, ens ha semblat una nova genialitat d'aquests dos creadors que són Nao Albet I Marcel Borràs.

Per nosaltres potser el millor dels 16 espectacles que hem pogut veure en aquesta edició del Festival TNT de Terrassa.

Per veure l'apunt original, només cal clicar AQUÍ

Proposta de noves dramaturgies totalment, fa honor a aquesta classificació. Molt especial, molt conceptual, molt curiosa i res convencional. Entrada grandíssima, per a mi el millor de l'obra està ens els primers minuts: skaters que sols amb els seus cossos i amb una plutja d'imatges estàtiques que creen, ens fan viure amb ells una tarda qualsevol a la paça del MACBA. I ara incorporem els monopatins, donant moviment i so. La cosa es va activant i, en un moment àlgid, l'aparició de dos personatges! Trenquen completament l'ambient "callejero" que s'ha creat i, de quina manera! Amb una breu, senzila i magistral coreografia. Impecable seqüència de moviments que hipnotitza, per passar a un text proper, còmplice i molt irònic sobre l'época d'estudiant a la universitat i, més concretament a la universitat de Filosofia de Barcelona, on les rodes dels monopatins sobre el ciment, creen una música de fons. Utilitzen múltiples recursos: música en directe, expressió corporal, text,audiovisual...a més se sumen a les propostes que estan sorgint en les que es fa un taller previ amb persones del lloc on s'actuarà, per que participen en la representació. D'aquesta manera trobem a skaters de terrassa compartint escenari amb aquests dos actors. De fet, els han donat molt d'espai, no sols en la pràctica del seu exercici, sinó també en la paraula.
Té una estructura molt clara, que no és per actes, és per moviments, i ens serveix de fil conductor per no perdre'ns. A més el món dels patinadors i el dels filòsofs han quedat molt ben conectats, han sabut trobar el punt comú i fer-lo arribar a un públic.
Proposta interessant i amb perletes soltes durant l'espectacle.

Els filòsofs busquen comprendre la llibertat però, i si la llibertat fos una seqüència de trucs de monopatí?

Després de veure Mammón, Nao Albet i Marcel Borràs estan en la meva llista d'imprescindibles. Per a aquest Grec han desenvolupat (de nou, de la mà de La Brutal) un original espectacle de creació en el qual música, dansa contemporània, skaters i filosofia es barregen amb harmonia i una generosa dosi de vandalisme en un espectacle diferent, arriscat i totalment fascinant. Amb un interessant esperit transgressor i un indiscutible amor al teatre, Los esqueiters és un dels millors muntatges que he vist aquest Grec.

Acaben dissabte! No us els perdeu.