El prestigiós director lituà Oskaras Koršunovas dirigeix una nova versió de L’oncle Vània, text cabdal d’Anton Txèkhov i el teatre universal i ho fa amb un repartiment estel·lar català: Ivan Benet, Julio Manrique, Lluís Marco, Carme Sansa o Júlia Truyol, entre altres. L’aposta dramatúrgica de Koršunovas serà, com sempre en el seu teatre, radicalment lliure. Una oportunitat per veure els nostres actors en registres insospitats.

Sinopsi

L’oncle Vània, que va estrenar-se el 1899 al Teatre d’Art de Moscou, és una de les obres més importants de la literatura dramàtica del segle xix. Txékhov reflecteix en cada personatge un final apocalíptic: el tedi, la vida malgastada, l’amor no correspost o la feina inacabable marquen la seva existència d’una de les obres més desoladores i representatives de l’autor rus.

Durada:
165 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

L'oncle Vania amb Julio Manrique al teatre Lliure

L'oncle Vània de Oskaras Koršunovas amb Julio Manrique

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Un Txékhov clàssic però actual

Quan vaig llegir aquesta obra d’Anton Txékhov m’imaginava aquest mateix espai escènic creat per Gintaras Makarevicius en el que es desenvolupa la història. El primer que hi veiem és una gran sala tancada per portes corredores que permeten als actors sortir de l’escena i entaular un diàleg amb el públic. És una casa del camp rus tal com ens l’imaginaríem, d’una família treballadora benestant. Txékhov va escriure aquesta obra entre 1898 i 99 i encara que l’autor no indica el temps en el que succeeix la història, ens dona a entendre per l’aparició d’esquitllentes dels muzhiks que l’obra està situada abans de les reformes agràries del 1861 . Dirigida per Oskaras Koršunovas va ser estrenada a Temporada Alta i potser el seu origen lituà el fa més proper a Txékhov i a ser tan respectuós amb el text. Només es permet algunes petites llicencies que l’autor no hauria imaginat mai com la introducció dels audiovisuals que permeten imatges como la recreació d’una tempesta o les gotes de pluja com llàgrimes relliscant per sobre de l’escenari. La utilització del pati de butaques per on passegen els actors i actrius per buscar les gallines perdudes o amagar-se de la fúria de Vània és un recurs que ajuda a trencar les tensions dramàtiques dels moments.

La direcció de la casa la porta l’home, l’oncle Vània (Julio Manrique) i la neboda (Júlia Truyol) filla d’una germana de Vània que es va morir i el marit de la qual, ja gran, apareix a la casa amb una dona jove (Raquel Ferri) que no sap fer res més que contemplar la seva bellesa i joventut i que no para de recordar amb la seva presència la decadència del professor (Lluís Marco). Hi ha també la mare de l’oncle (Carme Sansa) i que adopta una postura distant davant de tota la família.

Un metge rural, com ho va ser Txékhov (Ivan Benet), apareix més sovint per la casa des de l’arribada de la parella i crea tensions amb la seva enganyosa indiferència. Anna Güell és Marina, l’ama gran estimada per tothom. El planter d’actors i actrius escollits són immillorables tot i que m’agradaria destacar a Manrique, Benet i Truyol per la seva entrega a uns papers d’una gran dificultat.

Atrapats tots els personatges en una mecànica tediosa, com en una rendició absoluta, ens presenta un circuit tancat de relacions personals i familiars que va a una velocitat pausada i constant com acostuma a fer Txékhov, i mica a mica va apareixent el passat amb tota la seva força de rancors i retrets fins arribar a l’explosió de la veritat de tot allò que no s’ha dit mai, al clímax amb tensió sexual inclosa i que finalitza d’una manera tranquil·la. Tot torna all seu lloc, la pau, l’ordre, l’avorriment i la pèrdua de l’esperança de que alguna cosa canviaria.

13/12/2021
Jordi Casas Duocastella

Oskaras Koršunovas dirigeix aquesta nova adaptació de “L’oncle Vània” d’Anton Txèkhov, a la qual em va costar molt entrar-hi en tot moment. És quelcom que em passa sovint amb les adaptacions d’aquest autor rus, i és que no ha de ser gens fàcil adaptar-lo. Possiblement la meva reacció ja és la que busca el director per la seva representació del tedi i desesperació dels personatges.
Tanmateix, tot el repartiment està esplèndid, i l’escenografia i recursos visuals són magnífics.

11/03/2022
Josep OS

No ho vaig poder fer al Lliure i ahir al Auditori de Granollers, vaig estar veient aquesta altra nova versió de l’obra d´Anton Txékhov, magníficament dirigida pel lituà Oskaras Korsunovas. . No parlaré de l’argument perquè crec és més que conegut per tots. Oskaras ha barrejat la tragèdia amb una comèdia en alguns casos irreverent però fidels en tot moment al text de Chéjov i a reflectir els sentiments de desencís, recel, tedi i amors no corresposts que el seu autor vol transmetre dels seus personatges, tot fent que la tradició i la contemporaneïtat, vagin de la mà. Potser es faci un gra massa de la ruptura de la quarta paret, però la interpel·lació amb el públic, m’ha semblat original i fins i tot necessària per a mitigar situacions. M’han agradat els llargs silencis trencats per la notes d’un piano veient caure les gotes d’aigua. M’ha agradat l’escenografia i encara que en el seu dia vaig llegir que les portes dificultaven l’audició, suposo ho han solucionat perquè tant dins com fora de la casa se sentia perfectament. Unes extraordinàries interpretacions de tots sense excepció, tot i que vull destacar a Julio Manrique i Julia Truyol. i fer esment del músic lituà Kaspar Bindeman com teleguin amb la seva guitarra elèctrica a canvi de la polka que Chèjov tenia assignada. Gairebé tres hores que transcorren sense adonar-te per una gran nit de teatre.

31/01/2022
Victòria Oliveros Layola

Història que ja he vist que recordi unes quatre vegades i com era d’esperar no ha defraudat. És una adaptació radicalment lliure, però m’ha agradat molt! si bé hi ha algunes escenes que jo potser alleugeriria. Les interaccions amb el públic m’han encantat per originals.
Els actors estan tots molt bé destacant Julia Truyol al paper de Sónia, Iván Benet, el millor doctor Àstrov que jo recordi, i Julio Manrique com l’oncle Vània. Tots tres es deixen la pell dalt l’escenari

28/11/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Nueva versión del clásico Txékhov.
Creo que esta historia ya la he visto un par de veces en platea y como los buenos clásicos nunca defraudan.
Me ha gustado mucho! Cierto que hay algunas cositas que personalmente me han chirriado (el pitas, pitas por la platea) pero en general es una muy buena adaptación.
Los actores están maravillosos. Aunque personalmente creo que están de premio Julia Teuyol y sobre todo Julio Manrique. Se deja el alma en el escenario!
Resaltar cuando rompen la 4ª pared con el público, la ironía, las pullitas al público, a los críticos teatrales…
No puedo decir mas: que me ha encantado!

27/11/2021

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘L’oncle Vània’ de Koršunovas inaugura la 30a edició del Temporada Alta

El festival Temporada Alta inaugura la 30a edició amb l’estrena de L’oncle Vània a El Canal. L’espectacle, que és una nova versió del text cabdal d’Anton Txèkhov, està dirigit pel lituà […]

3 octubre 2021