Sinopsi

Un viatge oníric que parla de l’estrès que les persones vivim en els temps moderns. És la història d’un home que camina sense rumb; un clown que, si l’examinem de ben a prop, revela allò tràgic de la modernitat. Córrer, no descansar mai, no tenir temps per pensar.

Estar en un permanent estrès de viatge sense poder-ne gaudir. Baixar d’un avió per agafar un tren, pujar a un taxi per arribar a casa esgotat. Mirar l’e-mail, escoltar missatges de veu, buidar el congelador, intentar dormir i, ràpidament, marxar. Estar eternament deslocalitzat. En el cansament de la nit percebre el fantasma del pare mort, sentir el seu amor perdut, veure com passa el temps. Sí, la nostra quotidianitat és vertiginosa, però també còmica!

Durada:
70 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 6

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La solitud i l’estrès de l’home en clau de clown

Hem de reconèixer que entre les moltes branques de les Arts Escèniques, les corresponents al Clown, són de ben segur les que ens atrauen menys; malgrat això dissabte passat vam tornar a La Villarroel per veure aquesta proposta, que dins del Off Villarroel ens oferia Gabriel Chamé Buendia, el creador i director del OTHELO.

És una comèdia que vol parlar de la forma absolutament estressant en què vivim les nostres vides; la nostra societat viu accelerada i ens obliga a viure acceleradament. Vol parlar de la nostra incapacitat per gaudir dels moments, ja que quan estem fent una cosa o estem en un lloc, ja estem pensant en quina serà la propera cosa que farem o quin serà el pròxim destí. Ens parla també de la soledat de l'home i de la necessitat de no parar, perquè parar i estar sols ens dóna una mica la sensació de què estem morint.
Tot això en una barreja d'art del clown amb accions de circ, amb números de saltimbanqui, intercalats entre el desenvolupament de l'acció.

Ens costa entrar en el llenguatge del clown però la veritat és que aquesta peça ens va arribar, inspirant una gran tendresa i sentint amb ell la tristor dels moments no viscuts intensament. També vam riure en moments realment divertits i amb la gran comicitat dels seus gestos i les seves expressions.

Si desitgeu llegir la valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ

26/09/2016
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

No és el que m’esperava

Gabriel Chame Buendía és un actor, director i pedagog argentí, que fa un any enrere va conquistar al públic català amb l’adaptació que va fer de l’obra “Othelo” de Williams Shakespeare. Que per cert, la fan a la mateixa Villaroel, i que us recomano que aneu a veure.

Gabriel Chame Buendía ara s’ha instal·lat de nou a la Villaroel per mostrar-nos el seu treball “Llegué para Irme”, del que n’és l’autor i actor, i que juntament amb Alain Gautre dirigeix.

La intenció d’aquesta obra és fer de mirall de lo còmics que podem arribar a ser tots nosaltres, anant corrents tot el dia, és a dir estressats. Això m'ha fet recordar d’una dita que deia el besavi d’en Lluís ”Tan de corre per arribar a un lloc on no tenim rés a fer”

Bé, haig de dir que no he gaudit gaire d’aquest espectacle. M’ha semblat un batiburrillo d’esqueixos; alguns, haig de reconèixer, de molt bons, d’altres que no els hi he trobat cap gràcia, i d’altres realment desagradables.

Penso també que Buendía ha abusat d’alguns gags, fent-ne tantes repeticions, que al final perdien fins hi tot la gràcia que en un principi podien tenir.

Tampoc he sabut veure el perquè del seu estrès, ni on volia anar a parar en molts moments.

En definitiva m’esperava molt més, i el resultat per mi ha estat força decebedor.

De totes formes al meu costat hi havia un senyor que, pel que sembla, va captar la idea de l’espectacle, i no va parar de riure en tota l’estona.

19/09/2016
Lluís Mayench Pierre
Teatre Barcelona

Humor intermitent

L'estrès és un monstre que ens devora. Arribar a casa, obrir la porta, deixar les maletes, respondre el telèfon, netejar la casa, anar a la feina... Llegué para irme ens regala boniques imatges (dins l'univers clown) de la soledat de l'ésser humà contemporani. La necessitat de trobar l'amor en el record, la impossibilitat de descans quan el llit t'escup del paradís, el desig sexual en l'únic company que tens a mà -un electrodomèstic-, i l'omnipresent i incansable contestador que ens subratlla la incomunicació.

No obstant això, el talent i la tècnica de Gabriel Chamé Buendía estan totalment desaprofitats per la manca d'una bona dramatúrgia. En molts moments ens trobem en una successió de gags buits de contingut, quan es troba un filó explotable l'esgota fins a fer-li mal a la peça i trobo certa gratuïtat en comentaris i accions (activitats?) que busquen el riure pel riure (o la provocació per la provocació) que no ajuden gens a la coherència de l'espectacle ni a la creació d'un personatge amb el qual puguis empatitzar.

També he de dir que hi ha gent que s'ho va passar molt bé durant l'obra i que van connectar-hi des del primer minut. Jo vaig tenir una experiència intermitent que vaig poder gaudir només a estones.

19/09/2016
Josep OS

Ahir a l’Offlavillarroel vaig anar a veure aquest espectacle que protagonitza l’argentí Gabriel Chamé Buendia. La veritat és que anava amb ganes, potser pel bon record que em va deixar el Othelo que ell va adaptar i dirigeix i que aquests dies es pot veure en aquesta mateixa sala i la veritat és que no em va defraudar. Segons paraules de Chamé el defineix com “Una tragedia cómica metafísica o simplemente Meloclown” o sigui una forma divertida d’explicar l’agitada vida que porta la societat en l’actualitat amb l’estrès que això comporta. Trepidant molt trepidant, àgil i amb uns gags, situacions i acudits, boníssims i summament divertits que en cap moment cauen en la vulgaritat. La interpretació com clow / actor em va semblar fantàstica. El públic pel que vaig veure s’ho va passar bé i jo també, no cal que us digui que per a mi és totalment recomanable i que només queden dues funcions els dies 9 i 16 d’aquest mes.

02/10/2016
Raquel

Molt divertida. Vaig passar una bona estona i vaig riure molt. L’actor tenia bona tecnica i bona capacitat d’improvisacio. Potser algunes bromes es feien repetitives pero n’hi havien d’altres que et sorprenien i et feien riure de valent.

02/10/2016
Ana P.F.

Chamé fa un humor clown amb un tó transgressor i un toc d’amargor que no deixa de sorprendre’m. Els gags de l’arribada a casa desprès d’un viatge no tenen desperdici, vaig riure de valent, però n’hi ha molt més. Per buscar alguna cosa negativa, potser el seu tracte del rol de la dona, però suposo forma part del tarannà. En tot cas vaig passar una molt bona estona, i la recomano

26/09/2016

Deixa la teva opinió