La nostra parcel·la

Obra de la dramaturga i actriu Lara Díez Quintanilla a qui li devem el text i la direcció. És una peça original, sorprenent i surrealista fins a la comicitat.

En un quadrat ple de sorra dues dones desconegudes es troben sense saber el motiu, la causa ni la finalitat. Dues dones atrapades en una dimensió desconeguda, en un espai claustrofòbic entre la vida i la mort. Un bon punt de partida per qüestionar-se els temes existencials eterns. La desconeixença inicial crea desconfiança, por i inseguretat. La convivència fa que s’hagin de crear normes de conducta, lleis que s’han de respectar perquè són lleis. Sorgeixen límits i sentit de la propietat així como criteris organitzatius i convivencials com si fos una societat en miniatura. El treball compulsiu es converteix en la lluita contra el no-res.

Dues persones representen la humanitat sencera amb actituds diferents davant d’una situació incerta que a una d’elles crea inseguretat i a l’altre, culpa. Càstig i perdó apareixen entre les converses així com la necessitat de creure en un més enllà que no les tranquil·litza. Busquen refugi en la ciència creient que donarà resposta a totes les seves preguntes. En forma de bucle van desapareixent i apareixen noves figures humanes semblants a les anteriors que es plantegen els mateixos dubtes. És una roda com la repetició constant dels problemes que s’ha plantejat sempre la humanitat.

Les dues actrius són Judit Farrés i Marta Marco. Gran treball actoral de les dues en un espai petit, sense objectes a les mans ni mobles per recolzar-se. Només el moviment i coreografia de Fàtima Campos acompanyen a les dues actrius i faciliten que no hi hagi cap moment de paràlisi escènica. La il·luminació del quadrat mitjançant uns leds al sostre van donant moviment al conjunt i al canvi d’escenes. La música de percussió és inquietant i misteriosa com el pas a una dimensió desconeguda.

Gràcies al Teatre Lliure per permetre’ns veure aquesta obra on-line. Estarem pendents de les dues altres obres de la trilogia de l’autora i directora.

De nou, una altra obra de teatre que ens planteja una distòpia o, millor dit, un futur proper no gaire satisfactori. Algú podria dir que estem més en el terreny de la ciència ficció, o en algun capítol de Black Mirror, tot i que el tema principal de la peça és el neguit existencial i el comportament humà davant de situacions que el treuen del que està establert. És molt curiós, doncs, veure com els dos personatges femenins reclosos en una mena de buit han de començar a recompondre -o no- tota una sèrie de normes, creences i limitacions per tal de poder conviure. En poca estona, i amb una dramatúrgia molt hàbil i intel·ligent de Lara Díez Quintanilla, veiem com es construeix davant nostre una societat absurda o com es reprodueixen models que han aparegut en el transcurs de la història de la humanitat: l'esclavatge o la submissió, el fanatisme religiós, el conformisme, la rebel·lió, etc. Setanta cinc minuts que donen per molt, en part també a les boníssimes interpretacions de Judith Farrés i Marta Marco.

L'espai escènic -un quadrat ple de suro esmicolat- no podria ser més senzill ni més eficaç, però està clar que no podem obviar tot el treball d'il·luminació a partir d'un panell amb leds. Un treball realment meritori que dona moments, tant visuals com argumentals, molt potents. Estem davant, doncs, d'una peça petita però amb molts punts a favor... És cert que el final potser desmereix, per massa obvi, però no entela en absolut una idea i una execució brillants.