José Troncoso proposa, amb La cresta de la ola, una crítica a la insatisfacció constant del món en què vivim.

Sinopsi

Cada vegada més acomplexada pel somni inabastable d’arribar a ser «algú» i farta d’una vida de servitud, la Victoria desitja amb totes les seves forces la vida dels altres i, més concretament, la vida de Stella. La cambrera buscarà la manera d’intercanviar les seves vides en una mena de «Ventafocs» contemporània i carregada d’humor negre que, al final de l’encanteri, ens revela que no som ningú.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Castellà

Edat:
A partir de 16 anys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

La cresta de la Ola Teatre Nacional de Catalunya

Opinions de l'espectacle 4

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Semblar més que ser

La cresta de la ola és una obra escrita i dirigida per José Troncoso. Es tracta d’un muntatge que trenca amb el teatre convencional per endinsar-nos dins del teatre de l’absurd.

La cresta de la ola és una crítica en forma de metàfora de la insatisfacció. La insatisfacció del món en que vivim; un món en el que es prioritza abans l’aparença que l’essència.

La Victoria, una assistenta de la llar, somnia i desitja amb totes les seves forces viure la vida de la Stella, la senyora per la qual treballa i que aparentment sembla tenir-ho ho té tot, felicitat, fama i diners. –Yo daría lo que fuera por ser como tú. Literalmente. Hasta sus últimes consecuencias- Talment com si es tractés d’un conte, per art de màgia, els desitjos de la Victòria es converteixen en realitat, i es produeix un intercanvi de personalitat entre totes dues protagonistes. Ara la Victòria és algú, té poder, diners i gent al seu servei. Però com diu la dita ni és tot or tot el que brilla, ni és més feliç qui més té.

L’originalitat d’aquest muntatge recau més en la forma que en el contingut. No ens enganyem, el tema milionària per un dia, no ens ve de nou, ni ens sorprèn, ja que l’hem pogut veure en moltíssims formats: literatura, dibuixos animats, pel·lícules i temes musicals. Com he dit, el que fa atractiva aquesta proposta és l’originalitat de com s’ha portat a escena; tot i que no crec que sigui un muntatge que satisfaci a tot el públic. Dit això, La cresta de la ola és un muntatge carregat d’humor negre. És dinàmic, irònic, amb escenes surrealistes, plenes d’absurditat; amb personatges esperpèntics, hilarants i extremadament exagerats en la forma d’actuar, moure’s, parlar,...És l’originalitat d’exposar temes realment preocupants de manera frívola i melodramàtica, com és el racisme o la fam.

***/****

05/12/2021
Victòria Oliveros Layola

Tant el títol com la temàtica feien suposar que passaríem una estona entretinguda però res més lluny de la realitat. Molt exagerada i sobretot una sobreactuació que m’ha transportat al món dels titelles..

28/11/2021
Marta Turu Pedrola

Histriònica, excèntrica, transgressora.. I molt, molt agosarada: així és (com a mínim!) La cresta de la ola, un tsunami de 80 minuts contingut durant aquest mes de novembre a la Sala Tallers del TNC.
Amb una posada en escena de caràcter fort i molt propi, la companyia critica mordaçment l’ambició i la supèrbia que no només acompanyen la fama, sinó que fins i tot la caracteritzen; un guió recolzat en els pilars de l’enveja, l’arrogància i l’altivesa com a principals acompanyants de l’èxit. ‘Olvidar quién era para saber quién puedo llegar a ser’; la Victòria, protagonista d’un inesperat i inicialment benvingut intercanvi de vides, es troba de cop i volta venerada i adorada pel públic, pel món. Trobarà la felicitat al reialme de l’èxit?
Un espectacle innovador, una producció teatral fresca i molt divertida que sorprèn, desconcerta i arrisca en una aposta que, tot i que delicada, resulta ser guanyadora.

26/11/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Se agradece muchísimo ver por los escenarios catalanes caras nuevas y compañías del resto de España. Para mí La Estampida es una compañía que me ha traído aire fresco y me ha fascinado su humor, su forma de actuar, y su naturalidad.
Nos cuentan una historia sobre la insatisfacción de nuestras vidas. De cómo queremos lo que no tenemos. De cómo envidiamos la vida de otros. De cómo se nos echa el tiempo encima y empezamos a desaparecer para la sociedad cuando ya cumplimos años y nos acercamos a la vejez.
Muy divertida, exagerada, sobreactuada pero eficaz y fresca.
Desde luego con muchas ganas de ver más cosas de ellos.

11/11/2021

Deixa la teva opinió