Tot el que necessites per anar al teatre

Jane Eyre: una autobiografia

Jane Eyre: una autobiografia

Magnífica versió de la novel·la de Charlotte Brontë, Jane Eyre, dirigida per Carme Portaceli, sobre l’heroïna romàntica més inclassificable, interpretada per Ariadna Gil.

 

Notes de la directora:

El més fantàstic d’aquest personatge i d’aquesta novel·la és el fet que Jane Eyre, des del seu naixement i sense tenir unes circumstàncies que la portin a ser d’aquesta manera, té dins seu l’instint de superació més impressionant que jo mai hagi llegit. Ja a l’internat de pobres, on l’envien, per treure-se-la de sobre perquè ja s’enfrontava a la injustícia des de ben petita, ella percep la seva incapacitat de deixar-se maltractar en cap dels vessants que el maltractament pogués disfressar-se. La Jane li pregunta a la seva amiga Helen per què es deixa castigar d’aquesta manera. La Helen li respon que ella ha vingut aquí per rebre una educació i que això forma part de l’assoliment d’aquest gran objectiu. I la Jane diu “no seria capaç de suportar aquesta humiliació, jo no ho perdonaria, això. Si tots obeíssim i fóssim amables amb els qui són cruels i injustos, ells no ens tindrien mai por i serien cada cop més dolents. Si ens peguen sense raó tenim l’obligació de tornar el cop, n’estic segura, i ben fort, per deixar clar als qui ho fan que no ho poden repetir”.

Jane Eyre és una novel·la escrita l’any 1847 per Charlotte Brontë sota el pseudònim de Currer Bell. Amb el seu nom real, el més possible hagués estat que no els haguessin publicat, ni a ella ni a cap de les seves dues germanes, l’Emily i l’Anne, cap de les novel·les que van escriure. O, si més no, no haurien aconseguit l’èxit que van tenir (no en el cas de l’Emily i els seus Cims borrascosos) ni, per tant, la possibilitat de continuar escrivint, que era la passió de totes elles.

Jane Eyre és una finestra a través de la qual Charlotte Brontë ens ensenya la seva visió del món. La Jane opina sobre la diferència arbitrària entre classes i fa especial menció al paper de la dona al món. Ella no deixa mai que ningú oblidi, pel fet de ser pobre o de ser dona, que no és un ser inferior.

Però per sobre de tot, Jane Eyre és una obra romàntica on la lluita per la llibertat és l’impuls que guia la protagonista en un món on les dones no la podien assolir. També hi ha, és clar, una gran història d’amor que només es podrà viure quan els dos
protagonistes estiguin d’igual a igual, quan l’amor no sigui una presó, sinó un acte de llibertat.
Carme Portaceli

Video

Fotos + fotos

Jane Eyre: una autobiografiaJane Eyre: una autobiografiaJane Eyre: una autobiografiaJane Eyre: una autobiografiaJane Eyre: una autobiografia

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • elvira franch
    12345

    «Jane Eyre» a partir de la novella de Charlotte Brontë. Adaptació d’Anna M. Ricart i dirigida per Carme Portacelli. Al teatre Lliure de Gràcia.
    Generalment no acostumo a veure dues vegades la mateixa proposta teatral, en aquesta ocasió ho he fet. La primera vegada que la vaig veure, em va agradar molt, però potser se’n va quedar curta amb algunes apreciacions, per tant, i atès que el teatre Lliure la va tornar a programar, vaig decidir agafar-la amb l’abonament.
    Confesso que no m’he llegit la novel·la, per tant no puc valorar si aquesta posada en escena és fidel o no a la narració, però he de dir que m’ha agradat, m’ha agradat molt.
    Els dos protagonistes fan un treball magnífic. Ariadna Gil, que no havia vist mai al teatre, fa una interpretació impecable de la noia d’una banda forta i decidida a conservar la seva llibertat i per altra retrata una dona fràgil i delicada reforçada pel seu tendre físic. L’Abel Folk (moltes ganes tenia de veure’l altra vegada als escenaris) fa, en opinió meva, un dels seus millors papers de la seva carrera.
    Tampoc es queden enrere en les seves actuacions la resta de repartiment on interpreten varietat de papers cadascun.
    El fons musical, creat per Clara Peya i interpretat en directe per un violoncel (Alba Haro) i per Laia Vallés al piano; dóna l’atmosfera meravellosament adequada en cada escena. Val a dir que els instruments no es limiten a tocar les tecles o cordes sinó que també els fan servir per donar sons de percussió tocant als llocs impensables dels instruments.
    No em puc oblidar d’un dels treballs, per mi, molt destacables: són les coreografies i moviments de tot l’espectacle. Han estat dirigits per Ferran Carvajal i els he trobat d’una harmonia i bellesa insuperables.
    També l’escenografia: un escenari llarg i estret completament blanc, tant el terra, les portes i els mobles, les parets on puntualment s’hi passen projeccions per posicionar cada ambient; a cada extrem miralls que fa que l’escenari encara sembli més llarg. A un cantó un piano de cua, també blanc i un violoncel que és l’únic que dóna color a l’escena. El vestuari en general és negra tret d’alguns aplics grisos o blancs.
    I per acabar, dir que m’ha satisfet força el recurs que en molts monòlegs, els actors es dirigeixen directament al públic, cosa que fa que els espectadors s’integrin plenament dins la història. Almenys així m’ha passat a mi.
    Vull tornar a ressaltar les grans interpretacions de tots, principalment l’Ariadna Gil i L’Abel Folk que el hi va valdre els premis butaca d’interpretació del 2017.

    20/01/2019
  • Jordi Josep
    12345

    Brutal! Molt recomanable.
    Emocionant, d’apretar les dents en alguns moments.
    L’alta societat anglesa del segle xix, freda i distant,tan literària, ajuda a explica una historia d’una dòna que justament va trencar motlles i esquemes. L’escenografia i la feina del actors i del dues músics ens hi traslladen.

    19/03/2017
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Salgo del Lliure con el culo cuadrado después de 2 horas de obra pero encantado con lo que he visto!
    La historia de Jane Eyre, una huérfana con una infancia horrible, que acaba en un orfanato y finalmente se convierte en profesora enamorándose del padre de su alumna…
    Y luego ya viene el drama… jajajaja

    La adaptación ha estado genial! Me ha gustado mucho la música en directo! Daba un toque perfecto a los momentos de tensión y de drama (aunque a veces se escuchaba más la música que a los actores)
    La escenografía perfecta! Las proyecciones ayudaban mucho a situarse y me ha parecido muy acertado!
    Ariadna Gil perfecta como protagonista! Tiene la estética e interpreta el personaje ideal (ya no me imagino a Clara Segura en su lugar como debería haberlo hecho en un principio). Ariadna me ha convencido!
    Y también un Aplauso para Abel Folk perfecto como Galan de la historia atormentado (aunque mi opinión no cuenta demasiado porque siento debilidad por los maduritos buenorros) jajajaja
    No se la pierdan señores!!

    17/03/2017
  • maría j gonzález mondaza
    maría j gonzález mondaza
    12345

    Si el espectáculo fuera un poquito menos largo, si ella un poquito menos llorona, si él un poquito más altanero y desafiante, si la música no tan alta para que se dejara oír, si las imágenes de vídeo no tan simplonas… Unos cuantos síes, solamente unos cuantos…

    23/02/2017
    • Alba Cuenca Sánchez
      Alba Cuenca Sánchez
      12345

      Muy fan de tu comentario, ¡ya estaba empezando a pensar que era la única a a la que no le fascinó!

      11/03/2017

Articles relacionats

El Teatre Lliure presenta la nova temporada

El Teatre Lliure presenta la nova temporada

30 juny 2018

Racisme, immigració, desarrelament, feminisme, memòria històrica, recerca d’una nova veritat, denúncia de les noves mentides, revolució com a utopia imprescindible, confrontació orient/occident , amor i desamor, recerca de la pròpia […]

Llegir més... n

Ariadna Gil és Jane Eyre al Teatre Lliure

Ariadna Gil és Jane Eyre al Teatre Lliure

17 febrer 2017

Carme Portaceli dirigeix l’adaptació d’Anna Maria Ricart d’un dels grans clàssics de la literatura britànica, Jane Eyre, escrit per Charlotte Brönte. Ariadna Gil es posa a la pell de la protagonista, una heroïna íntegra i lluitadora que, malgrat totes les adversitats, mai es dóna per vençuda.

Llegir més... n