Himmelweg és una obra produïda per la Sala Atrium, amb dramatúrgia de Juan Mayorga i direcció de Raimon Molins.

Inspirada en el fet real succeït al juny de 1944, la propaganda nazi va organitzar una visita de representants de la Creu Roja Internacional al camp de concentració de Theresienstadt.

Sinopsi

Inscrita en el terreny del teatre històric i polític, s’aixeca sobre un triumvirat de personatges: una delegada de la Creu Roja a la qual s’encarrega inspeccionar un camp de concentració, el comandant del camp nazi qui orquestra una farsa ideada amb antelació i el cap de la comunitat jueva que no sap si està treballant per a la salvació del seu poble o si està cooperant amb els botxins. A la delegada de la creu vermella se li presenta davant els ulls una mentida acceptable ideada pel comandant del camp amb “l’ajuda” del cap de la comunitat jueva on intenten demostrar que les condicions són òptimes i que el dia a dia es desenvolupa en un ambient de normalitat i tranquil·litat.

Una faula del passat que serveix per a parlar-nos de l’actualitat, per reflexionar sobre com les nostres ments es veuen modelades a conveniència dels estaments de poder. L’espectacle no pretén únicament plasmar la dura realitat dels camps de concentració, sinó provocar una reflexió més general sobre la propaganda, els mitjans de comunicació i el tracte dels successos a la premsa internacional. Què sabem en realitat dels esdeveniments dels quals ens informen cada dia? És una obra que pren un fet històric per parlar del present i sobretot ens avisa d’un possible futur que ja ha succeït. Una obra que parla, entre altres coses, sobre la invisibilitat de la violència, la manipulació de les víctimes, o la moralitat

 

L'obra en paraules del director Raimon Molins

Juan Mayorga és un autor i home de teatre amb una forta personalitat creativa i ètica. Des del dia de la primera estrena l’any 2013 que no hem deixat d’estar en contacte i ara, una vegada més, el seu teatre ens sembla que torna a tenir més sentit que mai. El seu és un teatre de l’experiència, tant estètica com ètica. Un equilibri entre la tradició i la contemporaneïtat, entre l’humor i el drama en una harmonia que ens canta a i per a la societat contemporània obres d’una singular fascinació. Juan Mayorga és un compositor per al teatre dels nostres temps… amb tot el que això pot significar. Utilitza el llenguatge i la rellotgeria de l’artifici de l’art per a construir peces d’un gran contingut compromès amb la nostra realitat. Amb nosaltres. L’obra de Juan Mayorga posa a prova i demostra que el teatre és un bé necessari per a infinitat de coses.

Himmelweg (Camino del cielo) és una de les seves obres més representades arreu del món, per tant, una de les més universals.Si bé és cert que la temàtica més notòria és la de la memòria històrica, també ho és que l’altra és el punt de vista des del qual percebem -o ens fan percebre- la realitat en la que creiem viure. A través d’aquest “canal” (televisió, diaris, ràdios, internet…) som informats, ens fem una idea del nostre entorn històric, social, polític i alhora som inevitablement manipulats.

El treball navega entre la comèdia i el drama. Actors i personatges que són manipulats com a titelles en una farsa que s’inspira en fets reals del 1944 i que ens parlen i ens qüestionen al s. XXI. Un joc teatral posant en tela de judici la percepció la nostra por, la nostra realitat així com dels anomenats dels mitjans que ens la comuniquen.

Raimon Molins

Durada:
Idioma:
Castellà
Sinopsi

Inscrita en el terreny del teatre històric i polític, s’aixeca sobre un triumvirat de personatges: una delegada de la Creu Roja a la qual s’encarrega inspeccionar un camp de concentració, el comandant del camp nazi qui orquestra una farsa ideada amb antelació i el cap de la comunitat jueva que no sap si està treballant per a la salvació del seu poble o si està cooperant amb els botxins. A la delegada de la creu vermella se li presenta davant els ulls una mentida acceptable ideada pel comandant del camp amb “l’ajuda” del cap de la comunitat jueva on intenten demostrar que les condicions són òptimes i que el dia a dia es desenvolupa en un ambient de normalitat i tranquil·litat.

Una faula del passat que serveix per a parlar-nos de l’actualitat, per reflexionar sobre com les nostres ments es veuen modelades a conveniència dels estaments de poder. L’espectacle no pretén únicament plasmar la dura realitat dels camps de concentració, sinó provocar una reflexió més general sobre la propaganda, els mitjans de comunicació i el tracte dels successos a la premsa internacional. Què sabem en realitat dels esdeveniments dels quals ens informen cada dia? És una obra que pren un fet històric per parlar del present i sobretot ens avisa d’un possible futur que ja ha succeït. Una obra que parla, entre altres coses, sobre la invisibilitat de la violència, la manipulació de les víctimes, o la moralitat

 

L'obra en paraules del director Raimon Molins

Juan Mayorga és un autor i home de teatre amb una forta personalitat creativa i ètica. Des del dia de la primera estrena l’any 2013 que no hem deixat d’estar en contacte i ara, una vegada més, el seu teatre ens sembla que torna a tenir més sentit que mai. El seu és un teatre de l’experiència, tant estètica com ètica. Un equilibri entre la tradició i la contemporaneïtat, entre l’humor i el drama en una harmonia que ens canta a i per a la societat contemporània obres d’una singular fascinació. Juan Mayorga és un compositor per al teatre dels nostres temps… amb tot el que això pot significar. Utilitza el llenguatge i la rellotgeria de l’artifici de l’art per a construir peces d’un gran contingut compromès amb la nostra realitat. Amb nosaltres. L’obra de Juan Mayorga posa a prova i demostra que el teatre és un bé necessari per a infinitat de coses.

Himmelweg (Camino del cielo) és una de les seves obres més representades arreu del món, per tant, una de les més universals.Si bé és cert que la temàtica més notòria és la de la memòria històrica, també ho és que l’altra és el punt de vista des del qual percebem -o ens fan percebre- la realitat en la que creiem viure. A través d’aquest “canal” (televisió, diaris, ràdios, internet…) som informats, ens fem una idea del nostre entorn històric, social, polític i alhora som inevitablement manipulats.

El treball navega entre la comèdia i el drama. Actors i personatges que són manipulats com a titelles en una farsa que s’inspira en fets reals del 1944 i que ens parlen i ens qüestionen al s. XXI. Un joc teatral posant en tela de judici la percepció la nostra por, la nostra realitat així com dels anomenats dels mitjans que ens la comuniquen.

Raimon Molins

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 14
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Miquel Gascon Baz
    Miquel Gascon Baz
    Teatre Barcelona
  • Xavi Pijoan
    Xavi Pijoan
    Teatre Barcelona
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    Teatre Barcelona
  • Carles Armengol Gili
    Carles Armengol Gili
    Teatre Barcelona
  • Hebert Parodi
    Hebert Parodi
  • Arià
    Arià
  • Hèctor Fibla Ferrà
  • Raquel Velázquez Velázquez
  • ignasi tomás lopez-doriga
    ignasi tomás lopez-doriga
  • Xavier Montagut Rodríguez
  • Maria Rosa Duran Albareda
  • Marta Malagon
Articles relacionats
Teatre polític, el pleonasme

Teatre polític, el pleonasme

En una extensa entrevista publicada el 2015 a Constelaciones. Revista de Teoria Crítica, Juan Mayorga afirmava que “el teatre és la més política de les arts, i ho és per tres raons: perquè es fa […]

Enllaç copiat!