Sinopsi

200 anys després de la primera publicació de la novel·la, la directora Carme Portaceli, amb Àngel Llacer i Joel Joan, recupera aquest Prometeu modern, obscur i tenebrós.

L’any 1818, Mary Shelley va dotar d’una vida perdurable el seu cèlebre monstre, que amb la seva multiplicitat orgànica acabaria esdevenint un mite fonamental de la nova societat contemporània, abocada a un replantejament profund de les construccions d’identitat en el nou món marcat per la industrialització i la reorganització dels poders fàctics.

Dos-cents anys després de la primera publicació de la novel·la, la directora Carme Portaceli porta a escena la història d’aquest Prometeu modern amb una dramatúrgia de Guillem Morales (director i guionista de la premiada pel·lícula Los ojos de Julia) que indaga en els territoris més tenebrosos de la humanitat ferida del mite.

Durada:
140 minuts

Idioma:
Català

Edat:
No recomanat a menors de 12 anys

Sinopsi

200 anys després de la primera publicació de la novel·la, la directora Carme Portaceli, amb Àngel Llacer i Joel Joan, recupera aquest Prometeu modern, obscur i tenebrós.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 10

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Una bona adaptació

Guillem Morales ha fet una feina esplèndida adaptant el clàssic de Mary Shelley a l'escenari i centrant el conflicte en l'abandó de la criatura per part del seu pare. Portaceli rebla el clau amb un muntatge que narra els esdeveniments de doctor i criatura de manera paralel·la, gairebé cinematogràfica, i aporta dinamisme a una història que, potser per massa transitada, podria haver esdevingut feixuga.

En escena, dos rostres molt mediàtics, els de Joel Joan i Àngel Llàcer, donen vida als protagonistes. El primer amb molta voluntat i el segon massa acomodat als seus vicis. Per sort, tenim a Lluís Marco i Magda Puig per afegir matisos i sostenir les escenes.

Més informació a Somnis de teatre

11/03/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Criatures sobreexcitades

Tots sabíem que portar Frankenstein a escena era un projecte arriscat, i sabíem també que el repartiment escollit no era a priori el més ajustat per a una proposta d'aquest tipus. Tot i sabent tot això, hi havia ganes de veure què podia fer Carme Portaceli amb aquest material, sobretot sabent el que havia aconseguit amb Jane Eyre, una altra famosa novel·la britànica del Segle XIX. Finalment, el resultat és un producte correcte, excessivament fred i calculat, tot i que s'ha d'admetre que l'adaptació de Guillem Morales és a estones brillant. S'agafa algunes llicències, i sobretot opta per un final de collita pròpia, però en el més substancial és una de les versions que més s'assembla a la novel·la original de Mary Shelley.

Potser un dels errors principals de la proposta és que parteix d'un estat de crispació que comença en el primer minut i que ja no s'abandona fins al final. Lluny d'imposar el ritme de la peça, aquest estat de sobreexcitació dels personatges acaba resultant monòton i esgotador. L'escenografia, per la seva banda, no acaba de funcionar, bàsicament per la seva fredor i els seus desaprofitats recursos. A tot això, hi hem d'afegir les esforçades interpretacions de tot el repartiment, encapçalat per Joel Joan (la Criatura) i Àngel Llàcer (Dr. Víctor Frankenstein). Dos sorprenents treballs que potser requerien una mica més de distància i tranquil·litat. En definitiva, una versió peculiar d'un dels grans clàssics de la literatura fantàstica de tots els temps.

05/03/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

De la genialitat a la bogeria, de la llum a la foscor

Guillem Morales i Carme Portacelli ens ofereixen una nova visió d'aquesta novel·la, dos-cents anys després de la primera publicació. Un apropament a la humanitat ferida de "la criatura" (que alguns anomenen "el monstre"), i a l'enorme irresponsabilitat del científic que té por del resultat del seu experiment.

Guillem Morales (graduat de l’Escac i director de pel·lícules com L’habitant incert i la premiada Els ulls de la Júlia) i Carme Portacelli (actual directora artística del Teatro Español de Madrid) han estat dos anys treballant en aquesta adaptació per extreure l’aspecte humà de la novel·la.

Dos actors, que lluny dels seus registres habituals, ens han ofert unes magnífiques interpretacions, Àngel Llàcer és Victor Frankestein, Joel Joan és la criatura.

Una adaptació que aconsegueix ser fidel a la història original, però que aporta una visió personal, posant el focus en els conflictes morals del protagonista, del creador que abandona la seva creació.

L'adaptació dramatúrgica està centrada en les trajectòries dels dos protagonistes, i s'estructura en una alternança dramàtica entre els dos personatges, destacant la seva connexió vital i traçant els seus recorreguts oposats.

D'una banda la del Dr. Frankenstein que evoluciona de la genialitat a la bogeria, de la llum a la foscor existencial. Desafia a la natura creant un ésser viu de cossos morts. I un cop aconseguit, abandona la seva creació i al mateix temps abandona tot allò que forma part de la seva vida, el seu germà, el seu gran amic, la seva companya, el seu pare ....

D'altra banda, la trajectòria de "la criatura", que neix contra natura i des de l'abandó evoluciona del desconeixement al coneixement, de la innocència a l'odi, de la foscor a la llum. Extraordinària i brutal interpretació de Joel Joan, potser la millor que l'hem vist fer.

La figura de De Lacey (magnífic Lluís Marco) pren molta importància assolint el paper de mentor i una mena de pare de la criatura, al qual bateja com "Amic".

Veiem el dolor que pateix la criatura per la falta d'afecte, per la manca d'amor, ell és un ésser amb bons sentiments. Un ésser que aprèn a caminar, a llegir i a escriure, que s'humanitza. Uns sentiments contraposats amb els del creador que es tanca en si mateix i es converteix en el veritable monstre. Víctor Frankenstein comet el crim més gran: donar vida a un ésser i després abandonar-lo.

Cal destacar la magnífica caracterització que han realitzat Laura Pèrez i Carla Casals amb el cos i el rostre de Joel Joan, que segons ens comenten implica un procés d'hora i mitja prèvia a la representació, i quaranta-cinc minuts després de la representació.

Una posada en escena força senzilla, simple però impactant amb el concurs de les projeccions, el so i la il·luminació. Una cinta mòbil, uns objectes que "baixen del cel" i la presència de l'aigua complementen l'escenografia gairebé inexistent.

Un bon treball de la resta del repartiment, Magda Puig, Albert Triola, i els dos debutants Pere Vallribera i Alba de la Cruz.

Ahir, la sala gran del TNC estava plena de gom a gom.

La nostra valoració és de 10 sobre 10

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

24/02/2018
Ramsés Martínez Barquero
Teatre Barcelona

La responsabilitat que comporta crear vida

El clàssic de Mary Shelley arriva al TNC amb una adaptació del text per part de Guillem Morales i sota la direcció de Carme Portaceli. Es tracta d’una adaptació molt personal que porta a la creació de Mary Shelley a un viatge molt més filosòfic i emotiu que a l’obra original. El text es centra molt més en la trajectòria vital de la creació del doctor Frankenstein després del seu abandonament (es veu amb la importància que pren De Lacey, que aquí es tracta d’un mentor i d’un vertader pare per a la criatura) i en la problemàtica ètica i moral que suposa la creació (Com s’ha de comportar un creador envers a la seva creació?, Què és lícit i que no quan s’actua amb relació a quelcom que un mateix ha creat?).

Aquest muntatge presenta a Àngel Llàcer encarnant a Victor Frankenstein i a Joel Joan com a la creació d’aquest. Ambdós actors (tot i el que pogués semblar) encaixen a la perfecció dins els seus papers i realitzen una actuació molt encertada dels personatges (tot i que això sorprengui a un públic acostumat a veure’ls en ambients còmics, fet que crea algun que altre riure una mica incòmoda però inevitable). També s’ha de destacar una gran actuació de la resta de l’elenc: Lluís Marco, Albert Triola, Magda Puig i Pere Vallribera.

El muntatge de l’escena és simple i minimalista, tot i que amb recursos destacables que donen cert dinamisme a la posada en escena (una cinta mòbil que canvia escenes i mou personatges, objectes que ascendeixen i descendeixen, projeccions, sons...). Aquests recursos son molt potents i interessants, tot i que alguna vegada semblen desaprofitats.

En síntesi, l’adaptació de Carme Portaceli de Frankenstein ens porta un muntatge interessant i uns actors que donen la talla envers un text clàssic que ha sigut adaptat tantes vegades. El públic connecta fàcilment amb la narració gràcies a la gran actuació dels dos protagonistes, i queda emocionat amb el dilema filosòfic que protagonitzen creador i creació, el qual va agafant importància amb l’obra i que culmina amb un final que no deixa a l’espectador indiferent.

22/02/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Interessant adaptació

Per la gran influència que ha tingut en la cultura contemporània i, sobretot, per les innumerables versions que s’han fet al cinema i a la televisió, el mite de Frankenstein ocupa un espai a l’imaginari popular, en general, molt diferent del que se li donava a la novel·la de Mary Shelley. El més interessant d’aquesta ambiciosa adaptació teatral de Carme Portaceli és que ha aconseguit ser fidel al material original i, a la vegada, aportar una visió personal de la història. Aquesta versió escrita per Guillem Morales, clarament, aposta per un posar el focus en els conflictes morals i filosòfics que tenen l’ésser humà com a protagonista i, més concretament, l’home que abandona la seva creació i no és capaç de fer-se responsable d’ella perquè l’espanta el resultat dels seus actes. Dit d’una altra manera, l’espectacle és respectuós amb el material de partida, fins al punt de ser, perfectament, recomanable per a grups d’estudiants però, al mateix temps, pren decisions valentes i es posiciona, per exemple, apartant a Déu una mica del conflicte central per centrar-se en la idea d'abandó. La posada en escena és senzilla però força efectiva, especialment, les projeccions, tot i que algun dels seus recursos escenogràfics no acaben d’aprofitar-se del tot. D'altra banda, Joel Joan i Àngel Llàcer fan un treball interpretatiu bastant memorable malgrat que, en alguns moments, cauen en una certa musicalitat de comèdia involuntària. En qualsevol cas, el muntatge és didàctic però també enriquidor, gràcies a mantenir alt el nivell del seu discurs primigeni. Si, a més, l’embolcall amb el qual ve presentat aconsegueix estar a l’altura de les circumstàncies (l’ambientació i caracterització són notables), és just dir que el producte final és més que satisfactori.

20/02/2018
Ana ISABEL CARRASCO MATEOS

Me ha gustado mucho este enfoque de Frankenstein donde se ve la humanidad del supuesto “monstruo”y donde su creador es un hombre que no sabe amar y con infinidad de dolores internos.Joel Joan me ha impresionado en su papel y un aplauso para LLuís Marco!

28/05/2018
Hèctor Fibla Ferrà

Bones interpretacions per una irregular però excitant proposta de Guillem Morales en l’any de Frankenstein.

26/02/2018
Oscar Montserrat Prat

Una de les obres imprescindibles de veure a la cartellera actual.
Un text excel·lent interpretat de forma sorprenent per dos actors lluny del seu registre habitual, Joel Joan i Àngel Llàcer, que estan acompanys per un repartiment que no es queda enrere i que fins i tot en el cas del Lluís Marco els supera en un dels dos papers que interpreta, el de De Lacey.
Escenogràfia que queda una mica enrere, força austera però efectiva.

19/02/2018
Josep OS

Ahir al TNC vaig estar gaudint d’aquesta adaptació que ha fet Guillem Morales de la novel·la de Mary Shelley i que dirigeix amb gran encert Carme Portaceli. Com crec que el tema és de tots conegut, no vaig a allargar explicant-ho. Portaceli i Morales han estat dos anys treballant braç a braç per donar llum a aquesta obra i considero que el resultat no podia ser més satisfactori. Han sabut extreure de la novel·la, l’essència perquè arribi a l’espectador de forma implacable, donant més contingut a l’aspecte humà que al científic. El rebuig, l’abandonament i el camí paral·lel que recorren Victor cada vegada més deshumanitzat a diferència de la Criatura que amb l’ajuda del cec De Lacey (Ll.Marco) i on podem gaudir d’uns emotius diàlegs, cada vegada està més humanitzat. L’obra comença amb molta força i es manté fins al final de la primera part on es relentitza una mica, però després tota la segona part et manté atrapat fins arribar al dramàtic desenllaç final. L’escenografia que en principi em va resultar freda, amb la incorporació puntual d’elements, la cinta transportadora que mou els actors d’un costat a un altre, la projeccions en una gran pantalla i l’espai sonor amb sintetitzadors, em va semblar molt efectiva. Joel Joan (Criatura) amb una impactant caracterització, està brillant, Àngel Llàcer (Dr. Victor) fa un magnífic treball, Lluís Marco m’ha agradat més en el personatge del cec que en el de pare de Victor, Magda Puig m’ha agradat moltíssim, i Albert Triola, Pere Vallribera i Alba de la Creu, correctes. Com he dit al principi vaig gaudir moltíssim, i per a mi és més que recomanable, és imprescindible.

17/02/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Aún estoy flipando de la interpretación que nos han dado Joel Joan y Llàcer con este Frankenstein.
Me ha parecido que la obra está muy bien adaptada, con muy buen ritmo y una caracterización espectacular. Sobretodo en el monstruo. Qué pasada! Estaba en fila 3 y he sentido incluso miedo en algunos momentos en los que el monstruo furioso recitaba a la platea.
Quizás el único pero ha sido una escenografía plana y unas proyecciones sosas que me han dejado un poco frío.
Pero aparte de eso volver a remarcar el buen hacer de los 2 actores principales que han sabido adapartarse a un cambio de registro que no nos tienen acostumbrados. Bravo!

17/02/2018