Eun-Me Ahn: Dancing Grandmothers

Eun-Me Ahn: Dancing Grandmothers

Eun-Me Ahn, coneguda com “la Pina Bausch de Seül“, és una coreògrafa que ha atret poderosament l’atenció del públic occidental barrejant tradició i modernitat. Ara, converteix l’escenari en una gran pista on posa a ballar… un grup d’àvies!

Sinopsi

Eun-Me Ahn és una artista coreana amb un esperit clarament cosmopolita. Ja era coneguda al seu país quan, el 2002, va preparar la cerimònia d’obertura de la Copa del Món de Futbol a Daegu, però va fer el salt internacional el 2013 quan va portar al festival Quartier d’Eté de París La princesa Bari, una epopeia pop basada en una història tradicional coreana. No és estrany que la tornessin a convidar l’any següent al mateix festival. I va sorprendre el públic de París amb l’espectacle que ara veureu a Barcelona i que transforma l’escenari en una pista gegantina.

A Dancing Grandmothers hi ballen els joves integrants de la seva companyia, però no són els únics. També ho fan una desena d’àvies coreanes. L’any 2010, durant un viatge per les zones rurals del seu país, Eun-Me Ahn es va trobar un seguit de dones, d’entre seixanta i noranta anys, a les quals va demanar de ballar per a ella. I en veure la felicitat dels seus rostres quan ho feien, va decidir crear un espectacle que contingués tota l’energia i la satisfacció que aquelles dones aplicaven als seus moviments. El resultat és un muntatge on veurem ballar aquestes dones al natural i veurem també filmacions preses als llocs on viuen habitualment.

Entendrem, així, que cadascun dels moviments d’aquestes dones reflecteix la duresa de les seves condicions de vida i que els seus cossos, més o menys arrugats o arrupits, ens expliquen la història completa d’una vida i, a la vegada, de la Corea moderna. Us han agafat ganes de ballar? Doncs afegiu-vos a la festa…

Un espectacle tendre i fascinador signat per una creadora d’avantguarda que s’ha format en el rigor i la precisió coreans però que ha viscut a Nova York i que en els seus muntatges juga tant amb els colors del pop i amb l’austeritat del blanc i negre com amb els matisos més subtils de l’androgínia.

Durada:
Sinopsi

Eun-Me Ahn és una artista coreana amb un esperit clarament cosmopolita. Ja era coneguda al seu país quan, el 2002, va preparar la cerimònia d’obertura de la Copa del Món de Futbol a Daegu, però va fer el salt internacional el 2013 quan va portar al festival Quartier d’Eté de París La princesa Bari, una epopeia pop basada en una història tradicional coreana. No és estrany que la tornessin a convidar l’any següent al mateix festival. I va sorprendre el públic de París amb l’espectacle que ara veureu a Barcelona i que transforma l’escenari en una pista gegantina.

A Dancing Grandmothers hi ballen els joves integrants de la seva companyia, però no són els únics. També ho fan una desena d’àvies coreanes. L’any 2010, durant un viatge per les zones rurals del seu país, Eun-Me Ahn es va trobar un seguit de dones, d’entre seixanta i noranta anys, a les quals va demanar de ballar per a ella. I en veure la felicitat dels seus rostres quan ho feien, va decidir crear un espectacle que contingués tota l’energia i la satisfacció que aquelles dones aplicaven als seus moviments. El resultat és un muntatge on veurem ballar aquestes dones al natural i veurem també filmacions preses als llocs on viuen habitualment.

Entendrem, així, que cadascun dels moviments d’aquestes dones reflecteix la duresa de les seves condicions de vida i que els seus cossos, més o menys arrugats o arrupits, ens expliquen la història completa d’una vida i, a la vegada, de la Corea moderna. Us han agafat ganes de ballar? Doncs afegiu-vos a la festa…

Un espectacle tendre i fascinador signat per una creadora d’avantguarda que s’ha format en el rigor i la precisió coreans però que ha viscut a Nova York i que en els seus muntatges juga tant amb els colors del pop i amb l’austeritat del blanc i negre com amb els matisos més subtils de l’androgínia.

Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
  • Miquel Gascon Baz
    Miquel Gascon Baz
    Teatre Barcelona
Articles relacionats
En femení. Les creadores al Festival GREC

En femení. Les creadores al Festival GREC

Foto: Gian Marco Bresadola En la versió del mite d’Orfeu i Eurídice, de l’escriptora austríaca Elfriede Jelinek, guanyadora d’un premi nobel el 2004, Orfeu és un cantant masclista i possessiu […]

Enllaç copiat!