El sopar dels idiotes, de Francis Veber és una comèdia divertida i original que s’ha convertit en un dels clàssics de l’humor més representats amb èxit a tot el món.
Torna als nostres escenaris una de les millors versions d’una comèdia que no passa de moda per a oferir-nos una divertidíssima crítica d’una societat en la qual no és gens fàcil saber qui és realment l’idiota.

Sinopsi

El sopar dels idiotes narra la història d’un executiu que acostuma a sopar cada setmana amb amics –tots ells homes de negocis– i un convidat molt particular. L’objectiu és presentar, en petit comitè, un desconegut seleccionat per tenir alguna afecció que consideren estúpida.

En aquesta ocasió, el convidat és un funcionari d’hisenda amb una obsessió per les maquetes gegantines d’edificis famosos fets amb mistos i que ell mateix construeix. La història s’embolica quan, unes hores abans del sopar, l’executiu pateix un atac de lumbàlgia i el convidat es presenta a casa seva. És aleshores quan, en poca estona, el funcionari aconsegueix capgirar la vida de l’altre, que acaba essent abandonat per la seva dona, la seva amant i el seu metge, a més de patir una severa inspecció per part d’hisenda.

Durada:
100 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 9

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Vigileu amb els “idiotes”

Passi previ a la reestrena al Teatre Borràs. 2021

No és fàcil saber qui és realment l’idiota i qui només ho sembla.

El sopar del idiotes és una obra de teatre còmica del dramaturg francès Francis Veber.

Amb aquesta en són tres versions teatrals de El Sopar dels idiotes que he vist.

La primera, de la que en guardo un gran record, va ser el 1998 al Teatre Condal, dirigida per Paco Mir i protagonitzada per Ricard Borràs i Lluís Marco. La segona vegada va ser l’any 2012 al Teatre Victòria. Sota la direcció de Juan José Alfonso, els actors David Fernández i Edu Soto (el neng de Castefa i el Chikilicuatre). La tercera ha estat un mes abans de la seva estrena al Teatre Borràs, a l’Espai Escènic de ca n’Humet del Masnou. En aquesta ocasió anava convidada a un passi previ que organitzava la productora. Si us he de ser sincera, em feia moltíssima mandra anar-hi després de la última experiència, de la qual en vaig sortir bastant decebuda. Finalment em vaig decidir d’anar, i mira per on, em vaig emportar una agradable sorpresa. Adaptada per Paco Mir i dirigida per Pep Antón Gómez, els actors protagonistes d’aquesta nova versió són tres grans actors còmics. David Olivares, Artur Busquets i Jordi Vidal Gómez em van fer gaudir i riure com feia temps que no ho feia.

“El sopar dels idiotes” a part de ser una comèdia divertida, és una obra brillant i intel·ligent que ens fa reflexionar sobre la supèrbia i el respecte, que és crítica amb una societat que es creu amb el dret de jutjar a la resta, i en la que se’ns planteja algunes qüestions com, qui és més idiota, el que ho sembla?, el que s’ho fa?, o el que es creu que no ho és?

Si voleu gaudir d'una gran comèdia, desconnectar durant una bona estona i riure de valent, no us perdeu "El sopar dels idiotes"

03/02/2022
Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Un clàssic més viu que mai

Els clàssics són aquells que no caduquen mai. Es mantenen vigents i potser cal treure una mica de pols a les formes. En el El sopar dels idiotes, no obstant, no tant sols no caduca ni envelleix ni tampoc cal revisar. I és que la picaresca i la crueltat son temes ben atemporals. Des l’estrena mundial a principis dels anys noranta han arribat a casa nostra diverses adaptacions – tant en català com en castellà – que no van decebre. Tampoc ho ha fet aquesta nova versió de Pep Anton Gómez i amb repartiment ben conegut pel públic català. De la trama poca cosa nova podem aportar: un grup d’amics convida setmanalment a un idiota. Aquesta vegada però les circumstàncies hilarants ens faran preguntar qui es mereix ser realment assenyalat: el pobre home que actua de bona fe ficant la pota un cop darrera l’altra o l’avispat que potser hem d’acabar compadint. I què té de nou aquesta versió doncs? La frescor que segueix latent i el paper d’Artur Busquets que amb el seu repartori còmic ens farà esclatar de riure.

31/01/2022
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

L’idiota és la clau

Comèdia representada arreu durant gairebé 30 anys, és un valor segur per a aconseguir que el públic rigui irremeiablement amb el ritme frenètic que té el text durant tota la producció. I, potser, aquest ritme és el que salva especialment aquesta versió de l’obra.

La trama és coneguda, un dels protagonistes forma part d’un grup d’amics que cada setmana organitzen un sopar on conviden a una persona idiota, o el que ells consideren com a tal. I la vetllada consisteix en riure-se’n d’aquest idiota. Hi ha una espècie de competició per aconseguir el campió de tots. La història que se’ns narra en el text comença quan el protagonista té un atac de lumbago i no pot anar al sopar, però es troba amb l’idiota en qüestió a casa amb qui havia quedat abans per prendre una copa i conèixer-se. El que havia de ser una nit més, acaba embolicant-se fins a quotes insospitables de confusió.

Artur Busquets és la raó principal per veure aquesta producció. La seva capacitat de fer comèdia amb un rictus impertèrrit, com si no passés res, amb una contenció envejable -sobretot per aquells amb els que comparteix escenari- és increïble. Cada vegada que intervé en el text -i que embolica una mica més la trama- el públic conté l’alè perquè sap que serà una explosió de talent.

La resta del repartiment fa la seva part encaixant completament cada peça del trencaclosques, tot i que, al mateix temps, sent el marc on Busquets brilla.

El text és enginyós i té en el seu ritme la clau perquè el públic es contagiï del riure de la situació anterior amb la present i la propera. Es tracta d’un cúmul de situacions que no deixen respirar i aconsegueixen el seu objectiu, tot i que, a vegades, de manera una mica tramposa.

Teatre divertit i amb un repartiment que s’emporta tot el mèrit, però que potser s’hauria de començar a revisar si cal respectar el text al complet o es pot fer una nova versió.

23/01/2022
Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Qui és l’idiota?

La coneguda obra del dramaturg francès Francis Veber torna a cartellera després de més de vint anys de la seva primera representació a la ciutat comtal. Les expectatives són altes davant el retorn d'aquesta aclamada comèdia, però el muntatge dirigit per Pep Anton Gómez les satisfà, o això semblen dir les constants riallades al pati de butaques.

Diàlegs frenètics que salten d'un gag a l’altre, situacions que travessen el disbarat, un elenc de cinc personatges oposats entre si i una mica de slapstick semblen ser la fórmula de l'èxit per a aquesta eterna comèdia. Cal destacar la increïble interpretació d'Artur Busquets, l'idiota convidat de la nit que omple l'escenari amb la seva poca traça, bona voluntat i tendresa.

Paco Mir, ex membre de Tricicle, ha estat l'encarregat de l'adaptació. Aquesta vegada tractant d'eliminar els elements masclistes i desfasats perquè pugui connectar amb el públic del segle XXI. Un exercici necessari però que continua deixant als dos personatges femenins reduïts a aparicions mínimes i purament funcionals per a assistir la trama dels personatges masculins, i és que llevar-li el masclisme d'arrel a una obra no és tasca fàcil.

En qualsevol cas, el sopar dels idiotes continua sent una aposta segura per a una hora i quaranta minuts de comèdia on cada situació esbojarrada és superada per la següent, i es que no hi ha res més divertit que estar envoltat d’idiotes.

22/01/2022
Josep OS

Ahir vaig anar al Teatre Margarida Xirgu de Montornès del Vallès a gaudir d´aquesta obra del francès Francis Veber molt representada, i que en aquesta ocasió ens arriba amb adaptació de Paco Mir i dirigida per Pep Anton Gómez. Com tots sabreu la base de l’argument és la d’un grup d’amics que els dimecres es reuneixen per sopar i cada setmana porten un idiota per riure’s d’ell, però i si l’idiota no ho és tant?. Feia temps que no reia tant i sobretot tanta estona seguida. Un text intel·ligent molt però molt divertit, trepidant, enginyós i brillant diria, que a més de fer-nos passar 100 minuts hilarants ens fa reflexionar sobre qui és la societat per jutjar ningú. Si en algun moment decau, cap problema arriba un gir amb sorpresa i torna a remuntar. Una escenografia senzilla però encertada, molt bo el detall dels quadres, i unes interpretacions extraordinàries de David Olivares i Artur Busquets sobre qui recau tot el pes de l’obra així com de la resta que no es queden enrere cadascú en el seu personatge Anna Gras, Toni González, Jordi Vidal i Ariana Bruguera. Si encara no l’heu vist i teniu oportunitat, no us la perdeu.

10/10/2022
Maite Ropero

Muchas risas, buenísima adaptación de Paco Mir y actores geniales

26/02/2022
laia alonso hernandez

Per petar-se de riure. Es un no parar. Adaptacio del guio genial i uns bons interprets.

13/02/2022
Andreu ABF

Absolutamente todo es un no parar de reir de verdad increible actuacion!

13/02/2022
Rosa Rey silva

Obra muy divertida, el público disfruta muchísimo.
Los actores están geniales.

06/02/2022

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘El sopar dels idiotes’, torna el clàssic a la cartellera del Teatre Borràs

Cada cert temps, la cartellera barcelonina ens ofereix algun títol clàssic de comèdia que tothom coneix, malgrat que no tothom ha vist. Aquesta primavera podrem gaudir —si encara no ho […]

20 desembre 2021